17.05.2009 13:30
Un record de París
Edgar Fornós
Aquest diumenge es compleixen tres anys de la consecució de la segona Lliga de Campions de la història del Barça. Un 17 de maig del 2006 els blaugrana van conquerir Europa a París.
El FC Barcelona és a les portes de disputar la seva sisena final. Roma ja és a l’horitzó i
París forma part del passat més gloriós. Justament aquest diumenge fa tres anys que el Barça de
Rijkaard va derrotar l’Arsenal a l’estadi de Saint-Denis. Eto’o i Belletti van
aconseguir els dos gols que donaven el títol als blaugrana. Després de la final guanyada a Wembley
l’any 1992 davant la Sampdoria de Gènova, la de París va significar la segona Lliga de
Campions de la història del club.
El gol de Belletti
Si hi ha un gol d’aquella final que es recorda especialment, és el que va marcar
Juliano Belletti. El lateral brasiler va entrar al terreny de joc al minut 71, substituint Oleguer,
per donar més profunditat a un equip que estava obligat a remuntar el gol inicial de Campbell.
Belletti va aprofitar una assistència de Larsson, que feia poc que havia saltat al camp, per
afusellar Almunia i signar el gol de la victòria.
L’Arsenal protagonista al començament
El conjunt d’Arsène Wenger va ser el protagonista durant els primers 45 minuts. El
porter Jens Lehmann va ser expulsat després de fer una entrada a Samuel Eto’o que li va
costar la targeta vermella. Pires va ser el jugador de camp sacrificat per donar entrada al porter
suplent, Manuel Almunia, al minut 18. La bona notícia arribaria en forma de gol minuts més tard.
Sol Campbell, abans d’arribar al descans, avançaria els anglesos fent el primer gol del
partit amb una excel•lent rematada amb el cap.
Quatre minuts màgics
Tot i jugar amb nou jugadors durant bona part de l’enfrontament, l’Arsenal es va
tancar molt bé al darrere i va complicar molt els atacs que intentava el Barça. Quan ja semblava
impossible la remuntada, els de Rijkaard van poder capgirar el resultat en quatre minuts. Larsson,
que va entrar al minut 61 per Van Bommel, va ser clau en els dos gols blaugrana. De les seves botes
van néixer les assistències dels dos gols. Eto’o, al minut 77, aconseguia el gol de
l’empat després de superar Almunia per sota i gairebé sense angle. Quatre minuts més tard,
Belletti certificava la victòria culer.
Henry, de rival a company
La defensa blaugrana va tenir molta feina a l’hora d’aturar qui era, sense cap mena de
dubte, el jugador més desequilibrant d’aquell Arsenal, Thierry Henry. Tres temporades després
el francès afronta una nova final, aquest cop defensant els colors del FC Barcelona.