25.05.2009 12:37

Alexanko i Puyol: El moment més màgic

Marc Guillén / Jaume Marcet

José Ramón Alexanko i Carles Puyol tenen el privilegi d’haver aixecat, com a capitans del Barça, una de les dues úniques Lligues de Campions que el club té avui. Ambdós expliquen les sensacions que es viuen en aquest moment d’èxtasi.

Alexanko, a Wembley, l’any 1992. Puyol, a París, el 2006. Als dos únics capitans de la història del FC Barcelona que han aixecat el màxim trofeu del futbol europeu els costa molt descriure què se sent en aquell moment perquè “et passen massa coses en molt poc temps”, però coincideixen a assenyalar que és amb el transcurs del temps quan més es valora aquest fet. “És una sensació única”, apunten.

“Tot passa molt ràpid”

“Quan ho veus després per televisió t’emociones més que en el camp, perquè en aquell moment passa tot tan ràpid, tens tantes emocions en un espai tan curt de temps que costa ser-ne conscient”, assegura Carles Puyol, mentre que Alexanko hi suma el valor dels comentaris de la gent: “El sentiment el marca la gent que t’envolta, que t’ho recorda, i quan tornes a veure aquella imatge una vegada i una altra... Que aquest record perduri és una gran satisfacció”.

Un partit per a la memòria

Aixecar la Copa és el moment que simbolitza el triomf d’un equip, d’una temporada, d’una època. Aquest fet històric arriba un cop els jugadors han acabat la feina i se senten exhausts; per tant, els costa valorar-ho en directe i és més fàcil per a ells fer-ho en diferit. “Es valora més amb el pas del temps, amb fredor i tranquil·litat. Veus el que costa arribar a partits com aquest i et vénen a la memòria molts detalls”, raona Alexanko.