29.05.2009 13:41
Una Champions plena de reptes superats
Jordi Clos
Abans de proclamar-se campió d’Europa, el Barça ha hagut de batre registres que en el passat se li havien resistit. Els enfrontaments amb el Lió, Bayern, Chelsea i Manchester United han canviat la història.
El camí cap a la conquesta de la Lliga de Campions no ha estat gens senzill per al Barça. Després
de superar la fase de grups amb certa comoditat, s’ha trobat diversos esculls amb precedents
desfavorables. Les eliminacions davant de clubs francesos, les desfetes sempre que el Bayern
s’havia creuat en la trajectòria dels blaugranes, els KO després d’un 0-0 en un partit
d’anada a Europa i la malastrugança en els duels amb el Manchester United eren proves
difícils de tombar.
Però al Barça de les Tres Copes no se li ha resistit res i, partit a partit, ha escrit una
història plena d’èxits inoblidables.
El Lió, el primer francès eliminat
El conjunt que dirigeix Pep Guardiola afrontava els vuitens
de final de la Champions contra l’Olympique de Lió sabent que el club blaugrana mai havia
eliminat un equip francès en una ronda europea a doble partit. El Niça, als trenta-dosens de la
Copa de la UEFA de la temporada 1973/74, el Metz, als setzens de la Recopa 84/85, i el París SG,
als quarts de la Lliga de Campions 94/95, eren uns precedents gens esperançadors. El Barça va
trencar l’estadística amb un empat a Gerland (1-1) i destrossant els gals a la tornada a casa
(5-2).
El Bayern per fi sucumbeix
El següent repte era deixar a la cuneta el campió
alemany, el Bayern de Munic. Tot i ser dos clàssics del futbol continental, només s’havien
trobat dues vegades en compromís oficial, i la balança sempre s’havia decantat cap als
bavaresos. A les semifinals de la UEFA 95/96 el Bayern va eliminar el Barça de Cruyff i a la fase
de grups de la Champions 98/99 va vèncer els dos partits davant del quadre de Van Gaal.
En aquesta ocasió, els catalans van sentenciar amb un espectacular 4-0 al Camp Nou. La
tornada a l’Allianz Arena la van resoldre amb un empat a un.
Superen el 0-0 de l’anada a casa
El rival de les semifinals era ni més ni menys
que el Chelsea, amb el primer partit al coliseu culer. Malgrat tenir la pilota en tot moment i
atacar la rocosa i superpoblada defensa ‘blue’, el 0-0 inicial no es va moure. Les dues
ocasions anteriors que el Barça havia obtingut aquest resultat a Europa a l’anada al Camp
Nou, havia quedat eliminat a la tornada. Va ser contra el Liverpool (semifinals UEFA’01) i el
Manchester United (semifinals Champions’08).
El desenllaç a Stamford Bridge és un dels moments més màgics de la temporada del triplet. Al
minut 92, amb 1-0 al marcador i el Barça amb deu homes per l’expulsió d’Abidal, Alves
penja una pilota des de la dreta, Eto’o no l’encerta a controlar i cau a Messi, que amb
la dreta la cedeix a Iniesta perquè la faci entrar per l’escaire de Cech. Llegendari.
I al final, el Manchester United
Amb tot això, només el Manchester United podia impedir que el
Barça es coronés a Roma. L’única oportunitat en què s’havien vist les cares en una
final va ser a la Recopa del 1991, amb els de Sir Alex Ferguson com a triomfadors (2-1). A més, en
les altres eliminatòries que havien disputat -quarts de la Recopa 83/84 i ‘semis’ de la
Champions 07/08- la glòria sempre havia estat per als anglesos.
A la final, el vigent campió va cedir el tron al Barça després d’una nova exhibició
futbolística plasmada amb els gols d’Eto’o i Messi.