16.06.2009 17:09

Txiki: "El model del Barça ja és indiscutible"

www.fcbarcelona.cat

En una entrevista a la REVISTA BARÇA, el secretari tècnic, Txiki Begiristain, fa balanc a la temporada del triplet. Reflexions després d'un any "senzillament increïble".

Aquest és l’estiu dels tres títols. La celebració queda enrere. Com valora la temporada?

"Se’m fa difícil evitar l’extraordinari. Senzillament increïble."

Reparteixi mèrits, si us plau.

"Tothom ha fet la seva feina, cadascú en el seu àmbit."

D’acord, no fem anàlisi comparativa, però parli’m del Pep. Del Guardiola entrenador.

"El Pep és ordre, és organització. El que ha fet és sensacional."

Tothom en parla molt bé. Quin és el secret?

"La feina. Treballa molt i treballa bé. El Pep és diàleg, és mètode…, s’ha de veure com prepara cada entrenament, com rumia la tàctica, com el futbol ha amarat la seva vida. No hi ha un Pep entrenador i un que no ho és."

Per ser gràfics, porta la pissarra al cap?

"I la pilota. Estima la feina perquè estima el futbol. Quan et parla d’un rival de seguida saps que ja ha vist 3 partits del contrari i que no hi ha res d’atzar en els seus comentaris. Aquesta actitud ho remou tot. Ningú pot quedar indiferent, quiet, com si res passés. La seva manera de fer t’obliga a respondre, a treballar…, no et pots quedar quiet."

L’ha sorprès?

"D’una manera genèrica, no. Si vam apostar per ell, és perquè ja sabíem com era i, en el meu cas, fins i tot havíem compartit vestidor quan érem jugadors. Però tot i saber com entrenava el Barça B, en el fons em va sorprendre com l’equip va encaixar la seva presència. Per la rapidesa i per la intensitat amb què se’l van fer seu, ara farà l’any. I et parlo de l’acceptació del Pep, però sobretot del que vol dir i del que representa."

Aquest rendir-se al canvi, és una de les claus de la temporada?

"Segurament. Però no és casual. Necessitàvem que l’equip hi cregués i l’equip hi va creure."

Quan s’adona que l’encaix és possible i que es farà amb una certa rapidesa?

"Només començar. Pensa que el futbolista és un home de futbol i els homes de futbol coneixen Guardiola. Però el futbolista també és un professional, i sobretot, també és persona. Si la plantilla es va entregar a la nova exigència i a la nova proposta és per la quantitat i per la qualitat del treball que el nou entrenador els posa sobre la taula. El tècnic és el primer mirall del nou projecte. Treballar molt i treballar bé. L’obsessió per cuidar els detalls és una altra de les claus."

Aquest treballar no pot ser mai un fi en si mateix. En tot cas ha de ser una eina per arribar a algun lloc.

"És clar que sí, treballem per guanyar. Però treballant amb un sentit, si hi ha una idea al dar-rere que ho lliga tot i que hi dóna coherència, és més fàcil pensar que quan arribi l’hora es guanyarà. El Pep, al Barça B, a Tercera Divisió, ja gravava tots els partits i tots els rivals. Però no només això. No acceptava que algú altre li preparés els informes dels equips contraris. Ho volia fer ell. Això no és un posat, això és creure en el que s’està fent. Assegut a la banqueta del Mini, te’l miraves i ja veies que al darrere de cada gest, de com vivia els partits, hi havia un entrenador. Com es diu a Catalunya, un senyor entrenador."

Fa un any es parlava del valor de l’experiència. Ell, a Primera, no en tenia.

"I què vols dir? On era el problema? Saps, de problema no n’hi havia cap. Algú va decidir obrir la porta al Pep al Mini i algú va decidir obrir-li una porta més gran, que és la de la banqueta del Camp Nou. Però ho vam fer convençuts."

Per què?

"Perquè la cançó de l’experiència és molt relativa. És un argument que no s’aguanta. És cert, l’experiència arriba a mesura que la vas adquirint. No es pot comprar ni es té d’un dia per l’altre. Però hi ha altres valors que no es poden menystenir. Si no, no es podria entendre que el president que ha guanyat dues Champions en 6 anys de mandat, l’any 2003 arribés al càr-rec sense experiència, perquè, és clar, oi?, el president Laporta fins aleshores mai havia dirigit el club. Però és que aquest cas es pot extrapolar al de Rijkaard, o al meu. El Frank guanya dues Lligues amb el Barça i el seu currículum no era gaire extens. Jo tampoc havia exercit mai la feina de secretari tècnic. No teníem experiència en un sentit estricte, però apostàvem i crèiem en un projecte molt concret de futbol i defensàvem un projecte."

Això és tot? Em pensava que em parlaria de més factors...

"Sí, també hi havia un coneixement evident del món del futbol i aquest element que és la intuïció. Però en el fons, l’important és la manera com es veu el món i com l’entenem. I avui, que han passat uns quants anys, ja ho veus, tenim títols i tenim experiència. Per tant, intentar reduir-ho tot a l’experiència, era equivocat."

Es va discutir sobre les altes i les baixes. Va marxar Deco i es va apostar pel final de l’era Ronaldinho. L’equip va canviar de líders…

"Sí, calia. L’entrenador ha de treballar amb un equip i amb un grup adequat… Continuar amb els mateixos jugadors tenia massa riscos i vam entendre que no valia la pena jugar-nos-la. A més, amb l’adéu de jugadors que havien estat molt importants sacsejàvem el vestidor i alliberàvem espais, modificàvem alguns rols, redefiníem alguns papers, i alerta, si avui Leo Messi ja és el número 1 és, en part, perquè li obren pas i ell ocupa el seu lloc."

El futbol són noms?

"Aquest sí que és un gran error! No us encegueu amb els noms. Els noms no fan la cosa. L’important és la filosofia."

Molts socis i aficionats, quan es parla de filosofia, arrufen el nas i se’n malfien.

"Ho respecto. Sempre els he respectat, només faltaria, però el Barça és com és perquè ha definit una proposta de futbol adequada, genuïna i pròpia. Aquest és el camí. No n’hi ha d’altre. Hem aconseguit que quan toqui, el que vingui a treballar al Barça, s’haurà d’adaptar a una manera de fer i de jugar. Aquest posicionament és el que molts clubs voldrien tenir ben marcat. És difícil guanyar si no has aprovat aquest examen, el de la personalitat."

Sempre s’ha dit que qui guanya és qui té millors jugadors.

"Que s’hagi dit sempre no vol dir que sigui cert. Per guanyar es necessita tenir una gran plantilla. Sí, és veritat, la millor possible. Però treballar amb la plantilla somiada no et garanteix absolutament res. Per guanyar –i fer-ho continuadament- el que sí que és absolutament necessari és tenir un model, una idea futbolística pròpia. En aquest sentit, un dels orgulls del club ha de ser haver convertit la nostra manera d’entendre el futbol en un model consolidat. El Barça està associat a una manera concreta de jugar. El nostre és un model indiscutible. El que ens fa únics és aquest pressionar, aquest robar la pilota a dalt i la impossibilitat d’especular. El Barça ha aconseguit aquest segell i, a més, ho ha pogut fer amb dos entrenadors diferents i en un espai relativament curt de temps."

Per tant, no tornarem a debatre sobre com hem de jugar? És un debat ‘démodé’?

"No siguem frívols, no és una cosa de modes. En tot cas és una cosa de resultats. I nosaltres, amb dos tècnics diferents asseguts a la banqueta del Camp Nou, hem guanyat molt. I és que, i és paradoxal, en certa mesura ens hem tornat resultadistes. Això sí, resultadistes però fent el camí al revés. Tothom busca el resultat, però al Barça hi hem arribat a partir del moment en què hem fixat un model. Amb aquesta tercera Lliga de Campions, que és la segona del segle, ja no hi haurà més discussions sobre el model. Juguem així perquè som el Barça. I jugant així, hem estat els millors."

Posaria la mà al foc i asseguraria que continuarem guanyant?

"Guanyar és molt difícil. Que ningú ho perdi mai de vista. Però segur que tindrem tantes opcions de guanyar con el que més. Insisteixo, el Barça, que ja sap què és guanyar de manera sostinguda, el que ha de fer és celebrar una altra gran victòria: el fet que el club s’ha assegurat que en els pròxims vint anys no hi haurà més discussions sobre com hem de jugar. Som el Barça i hem de jugar com el Barça. Això ens farà guanyar moltes hores que, en unes altres circumstàncies, dedicaríem a tota mena de debats. Aquesta feina ja la tenim feta."

Hi torno. Tornarem a guanyar?

"No ho sé, però aquest equip ha aconseguit ser una referència en la nostra pròpia història, i, a la vegada, de portes enfora. Avui, els altres equips voldrien ser el Barça. Nosaltres som els campions. Aquest és un bon aval."

Per al Barça, l’últim estiu feliç va ser el de fa tres anys. Aleshores pensàvem que aquell guanyar fàcil ja ens pertanyia i que mai més tornaríem a perdre. Què s’ha après d’aquell moment?

"Home, que és un error pensar que qui ja ha guanyat ho tornarà a fer sense introduir cap canvi, sense buscar cap nou estímul. Hi ha una tendència claríssima a viure uns cicles cada vegada més curts. L’única manera d’allargar-los és a partir del canvi, no pas de la revolució. S’ha de generar competència als punts clau de l’equip. S’ha de portar pressió a les posicions més importants."

A quines característiques s’ha d’associar la figura de Txiki Begiristain?

"N’hi ha una que, en part, explica la meva feina. Jo estic associat a la fredor. Tinc clar què hem de fer. Amb tots els errors i els encerts que vulguis, l’important és confiar en la gent a qui fas confiança. Crec que això és el que s’ha de fer i per fer-ho, no puc ser permeable a les influències que arriben de fora. El criteri del secretari tècnic del Barça no pot ser canviant en funció del marcador d’un diumenge. He de ser fred i no em puc deixar endur ni per la pressió dels resultats ni per la por del fracàs."

Vostè ha treballat amb Rijkaard i amb Guardiola. Amb tots dos s’hi ha entès. Com ho ha fet?

"Això no té cap secret. Jo no he buscat mai cap protagonisme perquè el futbol és del futbolista, i en un altre pla, de l’entrenador primer i del president en última instància. Però el secretari tècnic no pot ser protagonista de res. Per tant, busques protagonisme? Molt bé, endavant, però que sàpigues que t’estavellaràs."