18.08.2008 11:54
Marc Guillén
Coincidint amb el desè aniversari de seu debut, Xavi Hernández ha parlat amb Barça TV i www.fcbarcelona.cat per fer un repàs sobre els seus anys al Barça i també sobre l’equip de Guardiola, del qual assegura sentir-se “protagonista”.
Ara fa deu anys un jove jugador de 18 anys anomenat Xavi Hernández debutava amb el primer equip
del FC Barcelona. Aquell jugador que va començar jugant de migcentre ha anat creixent, ha guanyat
molts títols i ha anat avançant la posició fins a fer-se un jugador desequilibrant, com ho demostra
que hagi estat proclamat millor jugador de l’Eurocopa 2008.
Està en el moment més dolç de la seva carrera futbolística?
“Estic en un dels meus millors moments. El fet de guanyar l’Eurocopa i ser nomenat
el millor jugador del campionat m’ha donat moltíssima moral i confiança per afrontar aquesta
nova temporada. El fet que hagi vingut un entrenador que ja conec, amb qui em porto molt bé i que
hem mamat el mateix futbol, fa que em senti protagonista d’aquest equip.”
En què ha evolucionat i ha canviat Xavi durant aquests deu anys al club?
“Com a persona sóc el mateix. M’han inculcat els
valors de Can Barça i tinc la mateixa educació de sempre. En canvi, com a futbolista he anat
evolucionant i madurant. Entenc molt més el joc, en quin moment has fer una pausa en el joc, què
necessita l’equip, parlo molt més al camp, etc.”
Vostè és el tercer jugador que ha jugat més partits oficials al FC Barcelona. S’adona
que ja és un dels mites de la història blaugrana?
“Sí, són molts anys. Vaig tenir la sort de començar molt jove, concretament amb 18 anys.
Estic molt agraït a tots els entrenadors que han anat passant. Estic molt content d’haver
superat tots aquests mites del barcelonisme i encara me’n queden un parell per superar
—Migueli i Reixach—, perquè encara tinc força i em sento útil per seguir jugant al FC
Barcelona.”
Com recorda el fet d’haver de substituir Guardiola en les seves primeres
temporades?
“El fet que el Pep estigués lesionat i que jo hagués
d’ocupar la seva posició en aquell moment, quan ell era un símbol de la
‘culerada’, va ser un repte increïble. Jo només tenia 18 anys i haver d’assumir
el rol que tenia el Pep en aquell equip va ser molt difícil. Però tothom em va recolzar molt i Van
Gaal va confiar plenament en mi. A més, recordo molt el recolzament del Pep. Tot i que ell estava
lesionat i en el seu moment ens van voler enfrontar, recordo molt la seva maduresa i els seus
consells.”
Pel seu caràcter, Guardiola ja us feia d’entrenador quan encara era
jugador?
“D’entrenador no, però sí que era un jugador molt meticulós
i metòdic. Li agradava molt ordenar i tenir-te sempre controlat. Ell era l’eix d’aquell
equip i, per tant, era un jugador que manava molt. Ja era un malalt del futbol i no ha canviat. És
una persona que dialoga molt i estic molt content d’haver conegut el Pep com a futbolista i
ara com a entrenador.”
Després de guanyar la Lliga en la temporada del teu debut van tocar cinc temporades sense
títols. Com se sobreviu al Barça sense títols?
“Realment és la pitjor època que he passat a Can Barça. Era una època molt trista per al
barcelonisme. No passàvem per un bon moment, ni social ni esportiu, i allò pesa. Però alhora et fa
més fort. A jugadors com a mi i Carles Puyol ens va pesar molt. La veritat és que és trist. Per
sort ens vam refer.”
La temporada 2003/04 arriba un nou entrenador com Rijkaard, nous jugadors amb fam de títols
com Ronaldinho i es canvia una dinàmica d’anys sense títols al club. Hi ha similituds entre
aquell moment i el d’ara?
“Sí, crec que hi ha similituds, i sobretot pel que fa
a les sensacions. Les sensacions que està donant aquest equip a la pretemporada, la dinàmica que es
veu en el joc, el caràcter guanyador, la pressió que fem ara a camp contrari, etc. Són situacions i
sensacions que em fan pensar que aquest any pot anar molt bé.”
La temporada 2004/05 el Barça torna a guanyar la Lliga després de cinc anys, i vostè és una
peça vital. En el pla individual va ser la seva temporada més completa?
“Sí, aquella temporada potser va ser la millor que he fet al Barça. Rijkaard em va avançar
15 metres, vaig poder ser més transcendent, vaig millorar molt en l’última passada de gol i
tenia jugadors extraordinaris davant meu. Tot l’equip funcionava a les mil meravelles i jo em
sentia una peça clau dins aquell equip.”
Les celebracions amb la rua i tota la ciutat bolcada, són la millor
recompensa?
“Aquestes celebracions, en les quals pots viure amb la gent del
carrer i l’afició, són el millor que ens ha passat mai. És la millor sensació que he tingut
en el món del futbol i aquí al Barça.”
A poc a poc ha anat avançant la posició al camp i a l’Eurocopa s’ha vist un
Xavi més ofensiu. El Xavi de la selecció serà el Xavi que veurem aquesta temporada?
“Sí, crec que sí. Jo sempre he jugat de la mateixa manera però ara el Pep vol que no baixi
tant. Vol que jugui entre línies perquè és allà on faig mal. Vol que jugui més avançat per fer
l’última passada. Espero ajudar per aconseguir títols.”
Entre el rècord golejador de la temporada passada (9 gols) i la confiança de ser el millor
jugador de l’Eurocopa, les porteries es fan més grans?
“Ara mateix em sento amb moltíssima confiança de cara
a porteria. I potser sí que et veus convençut que arribaràs a l’àrea i marcaràs. Estic en una
bona ratxa i ho he d’aprofitar. He de pujar més a l’atac i xutar més.”
Quins objectius es marca per a aquesta temporada?
“Les sensacions són immillorables, amb un gran planter i un gran entrenador. A partir d’aquí els objectius són aconseguir els màxims títols possibles. Això pesa. Hi haurà una pressió afegida però és un repte per a tots els futbolistes i per a un entrenador que s’hi juga molt. Crec que ho podrem aconseguir, i n’aconseguirem un com a mínim.”
Aquesta entrevista s'emetrà a Barça TV aquest dilluns al migdia, just després del programa 'Barça Notícies'
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
El 18 d’agost del 1998 va debutar al Lluís Sitjar en l’anada de la Supercopa d’Espanya en un Mallorca, 2 – Barça, 1. Va ser titular i va marcar un gol. Tenir un bon debut és clau per a un futbolista tan jove?
“Et marca molt, perquè per a un futbolista són partits molt importants. Busques
l’ajuda de l’entrenador i dels companys, i jo la vaig tenir. Van tenir moltíssima
confiança en mi i això em va ajudar. I el fet de marcar al minut 15 també em va acabar de donar
confiança perquè estava molt nerviós.”
En la seva primera temporada va jugar disset partits, però també va alternar-ho amb el
filial, al mateix temps que era un adolescent de 18 anys que encara estava estudiant. Com ho va
assumir tot això?
“És difícil d’assumir tot plegat perquè et ve tot de cop i ho has d’assimilar.
Passes de ser una persona anònima al fet que tothom et pari pel carrer. Jo he tingut la sort de
tenir gent al voltant que m’ha inculcat una educació boníssima i que sempre m’ha fet
veure que la vida és una altra història. Sempre m’he pres el futbol com una feina i res més.
Costa d’assimilar, però sempre he tingut els peus a terra gràcies a la gent que m’ha
envoltat.”
Com recorda aquella celebració del títol de Lliga en la seva primera
temporada?
“Va ser molt especial perquè amb els anys hem vist que va ser l’última celebració a la plaça Sant Jaume. Sóc l’únic futbolista del planter de l’equip actual que vaig poder celebrar títols allà i sóc molt afortunat per això.”
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona