09.10.2008 10:55

Un any excepcional sota pals

Berta Brau

El fet de tenir tres porters en el primer equip és un fet gairebé excepcional a la història recent del FC Barcelona. Un cas com el d’aquesta temporada el trobem als cursos 1981/82 i 1997/98.

El primer equip del Barça compta aquesta temporada amb tres porters a la plantilla, un fet molt poc habitual, per no dir excepcional, a la història del Barça. El fitxatge de Pinto després de sis mesos de cessió al conjunt barcelonista, causada per la llarga baixa de Jorquera, ha generat una situació a la qual el Barça no hi estava avesat. I és que, fins ara, el més habitual era comptar amb dos porters de la primera plantilla i un del filial que podia pujar al primer equip quan les circumstàncies ho requerissin.

Dos precedents amb tres porters

En els últims trenta anys, el Barça només ha comptat amb tres porters oficials al primer equip en dues temporades. El primer precedent és de la temporada 1981/82, en què Lorenzo Amador, Pedro María Artola i Francisco Javier González Urruticoechea, futbolísticament conegut com ‘Urruti’, eren els responsables de defensar la porteria blaugrana. Artola va jugar 31 partits de Lliga, 5 de Recopa i 2 de Copa del Rei. Urruti, per la seva part, va disputar 4 partits de Lliga i 3 de Recopa, mentre que Amador no va jugar cap partit oficial tot i que va participar en 7 amistosos.

El segon el trobem a la temporada 1997/98, en què Louis van Gaal va tenir Vítor Baía, Ruud Hesp i Carles Busquets sota les seves ordres. Hesp va jugar la majoria dels partits, amb 36 a la competició de la regularitat i tots els partits de Lliga de Campions excepte un.

Dos porters i un del filial

El cas que sí que s’ha donat recentment i és més freqüent és el següent: tenir dos porters oficials i comptar de forma habitual amb el porter del filial fins al punt que aquest s’acabi convertint en porter titular. Aquest va ser el cas de Víctor Valdés.

Valdés, de tercer porter a titular

Cridat per Van Gaal quan era al Barça B, Valdés va començar a treballar i a participar de forma regular amb el primer equip, un conjunt que aleshores comptava amb els porters Roberto Bonano i Robert Enke. La bona tasca feta per Valdés va fer que Van Gaal acabés comptant amb ell de forma habitual fins a ser, a finals de temporada, el primer porter del FC Barcelona. Valdés va començar com a porter fins a la setena jornada de Lliga. Bonano va aconseguir la titularitat fins a la jornada 31 quan, de nou, Valdés recobrava la confiança de Van Gaal fins a final de temporada. Pel que fa a Robert Enke, l’alemany va disputar un partit de Lliga, dos de Champions i un de Copa del Rei.