09.10.2008 11:48

Unzué: “Tenim els tres millors porters possibles”

Berta Brau

En poc més de nou mesos el Barça ha passat de tenir dos porters a tenir-ne tres. Un canvi complicat per a entrenadors i jugadors que gestiona principalment Juan Carlos Unzué, tècnic que diu que té “les persones indicades per a aquesta situació”.

Des del dia 29 de setembre, en què Albert Jorquera va rebre l’alta mèdica, el tècnic de porters Juan Carlos Unzué treballa amb tres porters, fet totalment nou en la carrera del tècnic navarrès, amb qui han parlat Barça TV i www.fcbarcelona.cat.

Tot i que és la primera vegada que Unzué entrena tres porters, el tècnic ha admès que de moment la cosa va molt bé: “La veritat és que està anant molt bé, perquè ells m’ho posen molt fàcil gràcies a la seva qualitat, la seva actitud i les seves aptituds esportives. Tot i que no és una tasca senzilla, vam entendre, per les circumstàncies que es van produir la temporada passada, que la millor opció era tenir-los tots tres i tenir la sensació que tenim la porteria totalment coberta.”

De dos a tres porters

Encara que només es tracti d’un home més amb qui treballar, Unzué considera que en alguns aspectes sí que varia passar a treballar amb un porter més, ja que, “a nivell de feina, es necessita més temps per fer el mateix”. D’altra banda, “s’han de quadrar els temps de treball i de recuperació”, en funció dels aspectes que es vulguin treballar, ja que “el temps de recuperació no pot ser excessiu entre exercici i exercici”.

Un cas poc freqüent

La presència de tres porters oficials en un equip de Primera Divisió és poc habitual, i qui pot explicar millor que el responsable de porters del FC Barcelona per què, en general, la porteria és cosa de dos: “De fet, tenir dos porters ja no és fàcil, en el sentit que a nivell professional no juguen igual. Sempre tens un dels dos a qui costa tenir bé tot l’any, mantenir-lo motivat i amb un cent per cent de possibilitats que rendeixi bé en tot moment. Per tant, amb un tercer porter, aquesta complicació es multiplica.”

“Els tres millors porters possibles”

Malgrat les dificultats i les complicacions per a tècnics i jugadors que el fet de tenir tres porters a la primera plantilla pugui comportar, Juan Carlos Unzué està convençut que compten “amb els tres millors porters possibles” per cobrir la porteria blaugrana. Una afirmació que justifica tant per la qualitat futbolística com per la qualitat personal” d’aquests tres futbolistes.

La qualitat personal, clau

A banda de l’evidència que per ser un bon porter cal tenir certes característiques i aptituds professionals, Juan Carlos Unzué considera clau la qualitat personal dels jugadors, ja que, “malgrat que el que es demana als porters és aturar les pilotes, per poder aturar i fer una bona feina a vegades s’han de donar una sèrie de circumstàncies dins del grup que no es poden obviar”. Per aquest motiu el tècnic blaugrana dóna molta importància “a tots els aspectes de grup i de convivència”.

Tres homes per a un sol lloc

Contràriament a la resta de demarcacions, en què un jugador pot adoptar diferents rols, la porteria només pot ser per a un jugador. En el cas del Barça, aquesta posició està molt disputada, ja que hi ha tres homes per a un sol lloc, aspecte que, per Unzué, és “un handicap amb què ha de conviure un porter”. Precisament el tècnic barcelonista sap del que parla ja que ell mateix va haver d’assumir el paper de suplent al llarg de la seva carrera: “Sempre s’està preparat per a això, però a la vegada a tothom li agrada jugar i sentir-se útil i això s’aconsegueix amb minuts. Per tant, la nostra tasca consisteix, en part, a fer que els dos porters suplents se sentin útils per a l’equip.”

Feina entre bambolines

En el dia a dia, la feina més notòria és la que es fa damunt el camp d’entrenament o el rectangle de joc, però moltes vegades la més fonamental és la que es fa entre bambolines. Es tracta de la vessant psicològica: “A vegades una persona, per l’ambició i l’egoisme que caracteritzen l’ésser humà, només creu que suma només quan juga, i no és així. Per guanyar qualsevol títol hi ha d’haver una bona convivència al vestuari, una bona motivació i una gran competència, i això ho donen els que estan fora.”

La vessant psicològica consisteix, doncs, “a fer veure als porters amb menys minuts que estant darrere també sumes, d’una manera diferent, però sumes per al grup”. I en aquest sentit Unzué està segur que tenen “les persones indicades per a aquesta situació”.