12.10.2008 10:33
Bonano: “La lluita per la porteria és una qüestió d’orgull personal”
Berta Brau
L’exporter del Barça, Roberto Bonano, explica què implica tenir tres porters al primer equip blaugrana, així com què s’ha de fer perquè malgrat la manca de minuts tots els jugadors estiguin motivats.
Dimecres passat, la Ciutat Esportiva va rebre la visita de Roberto Bonano, porter del primer equip
del Barça entre les temporades 2001 i 2003. L’exporter blaugrana va retrobar-se amb antics
companys i coneguts, entre ells, Juan Carlos Unzué, tècnic de porters que des de fa unes setmanes
fa front a la tasca d’entrenar tres jugadors a la vegada. Aprofitant la presència de Bonano,
Barça TV i www.fcbarcelona.cat van voler recordar amb l’argentí el seu període sota pals en
el club barcelonista, així com conèixer la seva opinió i experiència sobre el fet de tenir tres
porters oficials al primer equip.
“Tres porters és complicat”
Roberto Bonano creu i coincideix amb Unzué que “tenir tres porters
és complicat”: “Sempre és més habitual veure dos porters en un primer equip: un és el
titular fix i l’altre espera el seu moment. Però en el cas de tres porters és complicat de
portar, perquè si bé hi ha molta competitivitat que fa que els tres intentin estar al millor nivell
possible, un ho té molt complicat fins i tot per entrar a la convocatòria. Per tant, generalment,
hi sol haver dos porters i un del filial per entrenar o en ocasions puntuals però que el cap de
setmana juga amb la seva categoria.”
Un bon clima de treball
Com és el cas en el FC Barcelona, equip en què hi ha un porter titular indiscutible com és
Víctor Valdés, un bon clima de treball resulta clau, un clima que ha d’intentar generar el
tècnic de porters: “És necessari un bon clima de treball, perquè els dos porters que no
juguen habitualment tinguin intensitat en el dia a dia i facin que el titular vegi la competència
existent i tinguin la paciència necessària per esperar l’oportunitat de jugar en partits de
Copa o tenir minuts”.
Al·licients per als suplents
“Quan un està un equip gran com el Barça, ja es pot
ser segon, tercer o quart porter que sempre s’ha de treballar al màxim, perquè en el futbol
solen haver-hi molts canvis i el que pot ser tercer porter per a un entrenador pot convertir-se en
primer per a un altre”, explica Bonano, que creu que hi ha d’haver al·licients en el
dia a dia per als porters suplents.
L’exporter blaugrana creu que també es tracta d’una “qüestió d’orgull
personal, ja que quan un es lleva per anar a treballar s’ha d’intentar estar al cent
per cent”, així com per una “qüestió d’ajudar el grup”. Segons Bonano,
doncs, el que s’ha de fer és “fer bona cara i treballar dur per generar un ambient de
competitivitat amb el porter titular perquè aquest s’esforci més i faci una bona
feina”.
Els inicis de Víctor Valdés
La temporada 2002/03 Roberto Bonano va coincidir amb Víctor Valdés al
primer equip. Aleshores, un Valdés molt jove i il·lusionat començava a despuntar tot tenint les
seves primeres aparicions amb el primer equip, uns primers passos que Bonano recorda amb
“orgull”: “Vaig poder veure els seus inicis amb el primer equip i bé, ja sabia
que tenia molta qualitat i una personalitat especial, perquè per ser porter del Barça s’ha de
tenir molta personalitat per aguantar les crítiques i tot el que comporta”.
La fi del debat sota pals
Només amb bones paraules, l’exporter blaugrana enalteix la feina feta per Valdés durant
aquests anys, ja que li atorga el mèrit, “més enllà de tot el que ja ha demostrat fins ara,
d'haver aconseguit tallar una discussió que venia de lluny”. I és que pràcticament des
de la marxa de Zubizarreta, al Barça es fitxaven porters contínuament, però “amb les
actuacions i el rendiment que ha donat, Valdés trenca el debat que hi havia a l'entorn de la
porteria blaugrana fent que el Barça pràcticament no hagi hagut de contractar porters”.