12.10.2008 10:33

Bonano: “La lluita per la porteria és una qüestió d’orgull personal”

Berta Brau

L’exporter del Barça, Roberto Bonano, explica què implica tenir tres porters al primer equip blaugrana, així com què s’ha de fer perquè malgrat la manca de minuts tots els jugadors estiguin motivats.

Dimecres passat, la Ciutat Esportiva va rebre la visita de Roberto Bonano, porter del primer equip del Barça entre les temporades 2001 i 2003. L’exporter blaugrana va retrobar-se amb antics companys i coneguts, entre ells, Juan Carlos Unzué, tècnic de porters que des de fa unes setmanes fa front a la tasca d’entrenar tres jugadors a la vegada. Aprofitant la presència de Bonano, Barça TV i www.fcbarcelona.cat van voler recordar amb l’argentí el seu període sota pals en el club barcelonista, així com conèixer la seva opinió i experiència sobre el fet de tenir tres porters oficials al primer equip.

“Tres porters és complicat”

Roberto Bonano creu i coincideix amb Unzué que “tenir tres porters és complicat”: “Sempre és més habitual veure dos porters en un primer equip: un és el titular fix i l’altre espera el seu moment. Però en el cas de tres porters és complicat de portar, perquè si bé hi ha molta competitivitat que fa que els tres intentin estar al millor nivell possible, un ho té molt complicat fins i tot per entrar a la convocatòria. Per tant, generalment, hi sol haver dos porters i un del filial per entrenar o en ocasions puntuals però que el cap de setmana juga amb la seva categoria.”

Un bon clima de treball

Com és el cas en el FC Barcelona, equip en què hi ha un porter titular indiscutible com és Víctor Valdés, un bon clima de treball resulta clau, un clima que ha d’intentar generar el tècnic de porters: “És necessari un bon clima de treball, perquè els dos porters que no juguen habitualment tinguin intensitat en el dia a dia i facin que el titular vegi la competència existent i tinguin la paciència necessària per esperar l’oportunitat de jugar en partits de Copa o tenir minuts”.

Al·licients per als suplents

“Quan un està un equip gran com el Barça, ja es pot ser segon, tercer o quart porter que sempre s’ha de treballar al màxim, perquè en el futbol solen haver-hi molts canvis i el que pot ser tercer porter per a un entrenador pot convertir-se en primer per a un altre”, explica Bonano, que creu que hi ha d’haver al·licients en el dia a dia per als porters suplents.

L’exporter blaugrana creu que també es tracta d’una “qüestió d’orgull personal, ja que quan un es lleva per anar a treballar s’ha d’intentar estar al cent per cent”, així com per una “qüestió d’ajudar el grup”. Segons Bonano, doncs, el que s’ha de fer és “fer bona cara i treballar dur per generar un ambient de competitivitat amb el porter titular perquè aquest s’esforci més i faci una bona feina”.

Els inicis de Víctor Valdés

La temporada 2002/03 Roberto Bonano va coincidir amb Víctor Valdés al primer equip. Aleshores, un Valdés molt jove i il·lusionat començava a despuntar tot tenint les seves primeres aparicions amb el primer equip, uns primers passos que Bonano recorda amb “orgull”: “Vaig poder veure els seus inicis amb el primer equip i bé, ja sabia que tenia molta qualitat i una personalitat especial, perquè per ser porter del Barça s’ha de tenir molta personalitat per aguantar les crítiques i tot el que comporta”.

La fi del debat sota pals

Només amb bones paraules, l’exporter blaugrana enalteix la feina feta per Valdés durant aquests anys, ja que li atorga el mèrit, “més enllà de tot el que ja ha demostrat fins ara, d'haver aconseguit tallar una discussió que venia de lluny”. I és que pràcticament des de la marxa de Zubizarreta, al Barça es fitxaven porters contínuament, però “amb les actuacions i el rendiment que ha donat, Valdés trenca el debat que hi havia a l'entorn de la porteria blaugrana fent que el Barça pràcticament no hagi hagut de contractar porters”.