13.12.2008 11:19

“Un clàssic té un ambient bestial i únic”

Jaume Marcet

Luis Enrique va vestir la samarreta del Madrid i del Barça i, sobretot en la seva etapa blaugrana, vivia els clàssics amb una motivació especial.

A principis dels anys noranta, Luis Enrique Martínez era un dels futbolistes més representatius del Reial Madrid. El 1996 va fitxar pel Barça i es va erigir en un símbol per als culers gràcies a la ràpida identificació amb els colors i a una entrega il·limitada. Llavors, cada vegada que visitava el Bernabéu era rebut de manera molt hostil per la seva antiga afició. Ningú com l’ara entrenador del Barça Atlètic pot explicar què se sent en uns partits en què 100.000 persones t’ovacionen o t’escridassen en funció de la samarreta que llueixes.

Vostè ha jugat cinc anys al Reial Madrid i vuit al Barça. És molt diferent un clàssic segons si s’afronta amb la samarreta blanca o amb la blaugrana?

“He tingut l'oportunitat de viure'n les dues cares, però crec que va en funció del moment de l'equip. Si ets jugador del Madrid i has d'anar al Camp Nou amb un Barça líder, que té un nivell de futbolistes bestial i amb un grup en un gran moment, la cosa és més complicada. Ara, si és a la inversa, estàs al vestidor del Madrid i vas líder, estàs jugant increïble i has d'anar a casa d'un Barça més irregular i amb més problemes, la cosa canvia.”

Els jugadors del planter ho viuen de manera especial?

“Un clàssic sempre és un clàssic i no importa que hi hagi molts jugadors estrangers. Aquí, al Barça, tenim molts jugadors del planter que saben el que significa i la motivació que per a ells significa jugar contra el Reial Madrid. Quan arribes a un club, ja saps quins són els teus rivals directes, els rivals que val la pena guanyar, quins són els rivals que l'afició està desitjant que guanyis. Un clàssic sempre significa un partit de la màxima rivalitat i significa molt per als futbolistes.”

Com canvia la percepció d’un jugador en funció de si el partit es juga al Camp Nou o al Bernabéu?

“Són dos estadis amb gairebé 100.000 espectadors, amb l'etern rival al davant... És un ambient bestial, únic i meravellós per viure com a equip de casa amb el suport dels teus. Són dues aficions diferents a tots els nivells. Per descomptat, la gent de Madrid i la de Catalunya, o la de Gijón i la de Cadis, no tenen res a veure. Cadascú amb la seva manera d'interpretar la vida, el futbol i tot. Aquests partits van més enllà d'un partit de futbol Barça-Madrid. Significa empipar el teu amic del Madrid i dir-li: us n’hem fet quatre! Si vas a jugar al Bernabéu sent jugador del Barça et trobes 100.000 persones en un ambient tens, animant el seu equip, i si vas al Camp Nou com a jugador del Madrid és exactament el mateix. Tot plegat és meravellós, un ambient de futbol bestial.”

Quins records en té, a nivell personal, dels clàssics?

“Jo de nen era del Barça i me'n vaig anar a jugar al Madrid perquè a la meva professió vaig haver de decidir. I el meu camí va ser aquest. Quan venia a jugar al Camp Nou, no tenia cap ànim de revenja i res a demostrar a ningú. Va ser a la inversa, quan vaig fitxar pel Barça, que jugar al Bernabéu significava molt: que el soci culer pogués sentir-se orgullós de mi. A més, volia demostrar que jo era un futbolista molt vàlid. Guardo molt bons records d'aquells partits. Per a mi, a nivell de motivació, suposava un partit únic.”

Com creu que el Barça encararà el clàssic?

“Evidentment, davant aquest duel, hi ha el convenciment que el Barça pot guanyar el Madrid d'una manera contundent. Però no hem de caure en una eufòria desmesurada. Això ja va passar fa dos anys, quan semblava que l’equip apallissaria el Madrid de Capello i va acabar empatant. I ara, malgrat que a priori tots puguem veure que el favorit és el Barça, sempre cal tenir el recel i la professionalitat necessària per viure'l com ho ha de fer un jugador del FC Barcelona. Estic seguríssim que no hi haurà confiança perquè Pep ho inculcarà des del principi. Espero que es vegi un gran espectacle i un Barça brillant com s'ha vist en els últims partits.”