19.12.2008 19:36
Una vida en blaugrana
Aleix Santacana / Jordi Clos
Segons tots els punts de vista –el del familiar, el del tècnic, el de l’ídol i el del company-, Xavi Hernández, des que arriba a l’aleví fins que triomfa al primer equip, sempre ha destacat per la seva personalitat i la seva qualitat futbolística.
Xavi Hernández Creus és d’aquelles persones que neixen amb una pilota sota el braç, o en el
seu cas, al peu. El seu pare, Joaquim Hernández, explica: “A casa nostra sempre hem estat
darrere el futbol. El Xavi ha crescut amb aquesta obsessió. Amb la pilota era feliç.” I
segons el que diu el seu progenitor, ben aviat va demostrar tenir talent: “De molt petit em
vaig adonar que tenia unes condicions molt especials i innates, ja que destacava molt.”
7 anys al futbol base
Tant era així que el 1991, amb 11 anys, fitxa pel Barça de la
mà d’Oriol Tort. El jove, però, mai arriba a instal•lar-se a la Masia, sinó que
continua residint a la seva Terrassa natal. Segons Joan Vilà, entrenador de Xavi durant 4
temporades en les categories inferiors, “el seu entorn familiar és molt bo, l’ha ajudat
molt i això és fonamental.” Disciplinat fora del terreny de joc, el centrecampista també
responia sobre la gespa: “Xavi reuneix les mateixes qualitats de què disposava quan tenia 12
anys: veu molt bé el camp, escull la passada bona, dóna opcions als companys i, en contra del que
es deia, és vertical.”
Des del seu ingrés al club, el vallesà va ocupar en totes les categories el rol del
‘4’ que va idear Johan Cruyff des de la banqueta blaugrana. Situat per davant de la
defensa, Xavi dirigia l’equip. Vilà ho té clar: “És un futbolista del perfil Barça, que
defineix un estil i una manera de jugar.”
Consolidació al primer equip
L’ascens va ser meteòric i a l’estiu del 1998,
amb 18 anys, s’estrena amb el primer equip en un partit de Supercopa al camp del Mallorca.
Pocs mesos abans, havia deixat l’entitat el que fins llavors havia estat el gran referent del
futbol base: Guillermo Amor. El de Benidorm valora la trajectòria del seu successor: “Jo crec
que ha tingut sort que la filosofia de joc sempre ha estat la mateixa, des de Van Gaal a Pep. Però
un ha de tenir aquella personalitat per aguantar la pressió que té aquest equip, sobretot quan hi
ha problemes i no es guanya.”
Estrella mundial
Poca gent coneix Xavi com Albert Jorquera. Tots dos
procedeixen del planter i des del 2003 comparteixen el vestidor del primer equip. Pel porter,
“Xavi és un noi superpositiu, que sempre està de conya i dins el vestidor ens alegra.”
La confiança que li tenen els companys també traspassa el rectangle de joc. “Tu li pots
passar malament i saps que se la quedarà i que veurà la jugada abans que ningú i que portarà el
temps del partit. Són coses que fan que sigui el número 1 en la seva posició”, indica
Jorquera.
La majoria dels principals èxits esportius de la carrera del
‘6’ barcelonista van ocórrer sota les ordres de Frank Rijkaard. L’holandès li va
avançar lleugerament la posició i s’ha erigit en un referent ofensiu en les darreres
temporades. Pep Guardiola també aprecia la seva arribada des del darrere i l’ha convertit en
una peça bàsica del present i del futur. Jorquera vaticina: “Per les seves condicions
físiques i tècniques, rendirà fins una edat bastant elevada.” I afegeix: “Serà el típic
futbolista que estarà tota la vida al Barça i quan deixi de jugar continuarà allà lligat.” De
moment, el primer pas ja l’ha fet.