Txiki Begiristain, Joan Laporta i Xavi Hernández s’han referit al rival del Barça als vuitens de la Champions, l’Olympique. Segons el secretari tècnic, “hem d’esperar a veure quin Lió ens trobarem d’aquí 2 o 3 mesos.”
Després de l’acte de signatura de la renovació de Xavi Hernández, el secretari tècnic Txiki
Begiristain, el president Joan Laporta i el mateix jugador han parlat de l’eliminatòria de
vuitens de la Champions que enfrontarà el Barça amb l’Olympique de Lió. Tots tres han
coincidit que no es refien del fet que fos teòricament el possible rival més assequible.
Txiki, “content pel sorteig”
Txiki ha reconegut: “Els quatre possibles adversaris eren molt forts.” És per
això que ha avisat: “Estem contents pel sorteig, però el més important és com arribarem
nosaltres i com ho faran ells. Hem d’esperar a veure quin Lió ens trobarem d’aquí dos o
tres mesos.”
El secretari tècnic ha destacat que la eliminatòria es decideixi al Camp Nou: “El
nostre objectiu era ser primers per jugar la tornada a casa. Ara aquest avantatge s’ha
d’aprofitar.”
Laporta, respectuós i prudent
Joan Laporta s’ha mostrat prudent amb el conjunt francès: “No m’agrada
parlar de sort en un sorteig perquè és un equip molt complicat, té jugadors desequilibrants i, per
respecte, no podem donar a entendre que el preferim. És un rival molt digne.” Això sí, el
president desitja veure els de Guardiola als quarts: “Espero que sigui una eliminatòria
magnífica i que el Barça pugui endur-se-la.”
Xavi creu que hi ha hagut “sort”
“Hem tingut sort. En teoria sembla el rival més assequible, però s’haurà de
demostrar al camp”, ha indicat Xavi. Segons ell, “el Lió és bastant físic i té un
sistema de joc molt ofensiu, intentarem fer valer la tornada a casa.”
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Txiki, agraït
Acabat d’arribar del Japó, on ha estat les últimes setmanes per motius personals, Txiki
Begiristain ha volgut donar les gràcies per tot el suport rebut: “Aprofito per agrair a
tothom el suport de cara el meu germà i sobretot el del club, que ha entès que havia d’estar
al seu costat.”