17.01.2010 14:13

Milito torna a somriure

Edgar Fornós

Després de recórrer un llarg camí de quasi vint mesos de durada, Gaby Milito ja ha deixat enrere el malson de la seva lesió al genoll dret i ara torna a somriure fent el que més li agrada: jugar a futbol.

Tot esforç té la seva recompensa. Aquesta, segurament, devia ser una de les frases a les quals s’aferrava Gaby Milito mentre caminava cap a una més que desitjada recuperació. Ara, després d’un any i mig allunyat dels terrenys de joc, el defensa blaugrana sembla que ha escapat d’un dia a dia feixuc al gimnàs, treballant al marge del seus companys i envoltat de metges i fisioterapeutes.

El maleït episodi d’Old Trafford

El Barça va acomiadar-se de la Lliga de Campions de la temporada 2007/08 a Old Trafford després de caure per 1 gol a 0 contra el Manchester United. L’eliminació europea a les portes de la final no va ser l’única mala notícia d’aquella nit. L’expedició blaugrana va tornar cap a Barcelona amb Gaby Milito lesionat en el genoll dret.

Dues operacions i un llarg calvari

El defensa argentí va ser operat d’una ruptura del lligament creuat anterior del genoll dret el 13 de maig a Barcelona, és a dir, dues setmanes després del partit contra el Manchester. Una nova operació al genoll i un temps de recuperació entre l’Argentina i la Ciutat Comtal han fet passar una autèntica marató a Milito en el seu procés per recuperar-se.

Per fi, l’alta mèdica

El 30 de novembre i després d’un sessió matinal d’entrenament a la Ciutat Esportiva, Gaby Milito va rebre l’alta mèdica. L’informe mèdic acabava amb un llarg període de patiment i obria una porta a l’esperança. Contra l’Espanyol, un dia abans de marxar cap a Abu Dabhi, va entrar a la llista de convocats per primera vegada després de reaparèixer, però no va gaudir de minuts de joc.

El millor regal de Reis

Gaby Milito no podia rebre un regal millor en una de les nits més màgiques de l’any, la nit de Reis. El Sevilla visitava l’estadi per disputar l’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei. La sorpresa va ser veure com, després d’una eternitat, Milito tornava a trepitjar la gespa del Camp Nou per jugar a l’eix de la defensa.