27.01.2010 10:24
Sandra Sarmiento
El porter del Barça se sent feliç amb la renovació de Guardiola i amb el reconeixement a un equip que només ha rebut 10 gols en 19 jornades. “Si a la segona volta no fem el mateix, no servirà de res”.
Victor Valdés és molt més que un porter. És el principi i el final de la jugada. Atura amb les
mans i juga amb els peus. I ha crescut tant i tant que ha enterrat el debat a la porteria del
Barça. En una entrevista exclusiva a Barça TV i www.fcbarcelona.cat, el porter català reviu un dels
moments més dolços de la seva trajectòria esportiva.
“Assumim més risc que l’any passat”
L’ofici de porter ha evolucionat, i molt, els últims anys. I més
al Barça. Valdés ha d’aturar amb les mans i ha de ser precís amb els peus. És el primer
futbolista de camp. “Tots en general correm aquest risc. És veritat que quan el porter té la
pilota, com és l'últim jugador de l'equip, no pot fallar. Ja s'ha vist en altres temporades que si
el porter falla, la jugada acaba normalment en gol. Hi ha un risc molt gran, però
l’entrenador està content amb el nostre treball”. Justament ara, quan s’ha posat
de moda pressionar el Barça a l’inici de la fase ofensiva, la figura del porter és vital.
“Els equips són intel•ligents. Et van coneixent una mica més. Saben quin és el nostre
sistema. Som conscients que ara assumim un risc més important que l'any passat, abans hi havia un
factor sorpresa més gran. I ho estem practicant molt”. Guardiola ha elogiat la feina que ha
fet el porter català en els últims partits i, sobretot, la tasca de l’equip en defensa, una
faceta del joc en la qual presenta uns registres espectaculars. “Diu molt de la
mentalitat que el míster ha volgut imposar des que va arribar: defensar des del primer davanter
fins al porter amb una intensitat molt forta i amb concentració màxima des del minut 1 fins al 90.
Els números no enganyen. Però si a la segona volta no mantenim el nivell, el que hem fet fins ara
no haurà servit de res”.
“No m’agraden els elogis”
Després de sis mesos de competició el Barça ja té mitja Lliga a la
butxaca. Només mitja. Una volta d’honor. “Pinta bé perquè s'estan fent les coses molt
semblants a la temporada anterior, els números són molt positius en tots els sentits. El més
important és que s'està fent bon futbol i amb una intensitat defensiva molt elevada”. El que
ja ha demostrat l’equip de Guardiola és que manté la gana del 2009. “ Aquest equip no
és dels que es deixen anar, som gent jove i volem guanyar-ho tot. La mentalitat és guanyadora al
cent per cent i la prova és que els números de la primera volta són impressionants”. Però,
tot i aquests números, Valdés no es deixa enlluernar. “Qui em coneix sap que no m'agraden els
elogis. I crec que, a nivell col•lectiu, elogiar no és tan bo com pot semblar des de fora. És
important la recompensa, que rebem elogis per la feina que fem, però que no passin d´aquí. Se´ls ha
de restar importància fins que arribin els títols”.
“Guardiola és el secret del que estem aconseguint”
El dimecres dia 20, Valdés va respirar tranquil. Alleujat. Guardiola anunciava que
seguiria al Barça.
“Esperava que es confirmés aquesta notícia”. El millor anunci possible. “Jo
crec que la gent li demanava que es quedés, jo personalment i l'equip també. Ell és el secret de
tot el que estem aconseguint. Els jugadors tenim part de culpa, som els que juguem, però sense la
seva informació, sense moltes coses que ell ens dóna, no ho podríem fer. Desitjo que es quedi molts
anys”. I és que hi ha un abans i un després de Guardiola pel porter català. A nivell
col•lectiu però també a nivell personal. “Ell m'ha ensenyat a divertir-me jugant a
futbol i també m'ha demostrat que una persona pot ensenyar moltes coses que després es reflecteixen
al camp. És de les poques persones que m'han convençut en aquest sentit. L’entrenador
m’ha fet participar d’un futbol més atractiu, al qual has d’estar molt
concentrat. No només has d’aturar les pilotes amb les mans i ell ho ha aconseguit”.
“El Juan Carlos té tota la culpa de la meva progressió. És com un pare”.
Fa uns quants anys que Víctor Valdés defensa la porteria del primer
equip del Barça. I en gairebé tots sempre hi ha estat Juan Carlos Unzué. Cada dia, en cada instant.
En els bons i en els mals moments. “Durant set anys ha estat el meu company, la persona de
confiança amb la qual he treballat dia a dia. Té tota la culpa de la meva progressió. Sense la seva
feina no seria el porter que sóc”. Unzué és el preparador de porters, qui millor coneix
Valdés. “Per mi és com un pare. M’ha ajudat en els moments difícils i hem parlat de
moltíssimes coses. M’ha ajudat a plantejar-me nous objectius i m’ajuda a millorar dia a
dia, en els entrenaments”. Unzué té al cap, en un futur, sigui a curt o llarg termini, ser el
primer entrenador d’un equip de futbol. “Si és una cosa positiva per a ell me
n’alegraré. Voldria tenir-lo sempre al meu costat perquè no estic acostumat a conviure amb
una altra persona, però si és positiu per a ell, doncs molt millor”.
“No em plantejo vestir cap altra samarreta”
Valdés compleix a la perfecció el que s’espera d’un porter del Barça i
ha aconseguit acabar amb un debat etern. “Sempre m'he sentit estimat. L'afició del Barça és
molt exigent, sento que també en formo part i sé que el nostre tipus de joc és molt arriscat. La
porteria del Barça sempre ha estat molt discutida, històricament és una posició difícil però és un
repte molt bonic”. El seu caràcter impulsiu, la seva imatge, el poden haver perjudicat. Però
no tenen res a veure amb la realitat. “Cadascú és com és i a l'hora de la veritat cadascú
transmet el que transmet. Intento fer la meva feina, no intento caure bé a ningú o deixar de caure
bé, el porter ha d'intentar-ho fer bé pel Barça i aquest és el meu objectiu”. Valdés guanya
partits, atura pilotes i també fa passades per iniciar l’atac. És el millor porter pel club.
“No em plantejo vestir cap altra samarreta”.
“Com a professional sempre has de tenir al cap arribar a ser internacional”
El Barça ho ha guanyat tot a nivell col•lectiu. Messi, Xavi o
Iniesta també han rebut el reconeixement individual a nivell europeu i mundial. I Valdés? “No
puc fer una altra cosa que treballar com ho estic fent fins ara i estic molt content i satisfet amb
el que hem aconseguit. A casa guardo els records que són els títols que hem aconseguit com equip. I
això és el que val. Sempre que veig que un company recull un premi em sento part d'aquell premi. I
el company també t'ho transmet així”. El seleccionador espanyol Vicente del Bosque va dir fa
uns dies que “Valdés s’ha guanyat la possibilitat de jugar a la selecció
espanyola”. Pel porter català, “seria una cosa molt maca i que m'ompliria d'orgull,
seria un reconeixement especial i ho agafaria amb molta il•lusió si arribés”. Tot i que
és conscient de la dificultat que es faci realitat el somni de jugar a la selecció espanyola.
“S'ha de ser conscient que el nivell de porters a Espanya és molt alt, ho estem veient a cada
jornada. Hi ha grans porters i és molt difícil per al seleccionador agafar-ne tres en una llista de
molts. És complicat però aquest tipus de declaracions m'omplen d'orgull, és com un premi per seguir
treballant”. I afegeix: “Com a professional sempre has de tenir al cap ser
internacional. Que passi o no depèn de moltes coses”.
L’entrevista íntegra a Víctor Valdés la podran seguir a Barça TV a partir de les
23.15 hores.
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Quan es diverteix més, quan li arriben molt a la porteria o poc?
“Quan m'arriben molt. És normal que patim més perquè no hi estem acostumats, però com a
porter és més fàcil mantenir-te concentrat quan tens més accions”.
Els davanters es marquen una xifra de gols. Vostè és planteja un nombre mínim de gols
encaixats?
“És molt complicat, depèn de moltes coses. L'objectiu és guanyar la Lliga,
tenint el màxim golejador i el mínim golejat. Així tens moltes opcions de guanyar el títol. Aquest
és l'objectiu personal, guanyar el Zamora”.
Amb quin partit es queda?
“Per com en vaig quedar de satisfet, el de l'any passat al camp del Chelsea.
Va ser un partit molt difícil i que es va posar molt aviat en contra. Vaig sortir-ne content per
moltíssimes coses”.
I el partit que voldria oblidar?
“Les vegades que he perdut el clàssic al Bernabéu. Són moments molt difícils
i quan vas allà i et toca perdre, com a barcelonista no és un bon dia”.
El davanter amb qui ha patit més?
“Amb Drogba hem tingut molts partits en contra. També Van Nistelrooy i
Ronaldo m´ho han posat molt difícil. N’hi ha molts. A nivell mundial m'ha tocat jugar contra
els millors”.
Segueix sent tant supersticiós?
“Sóc menys supersticiós que abans, t´adones que no n´hi ha per tant”.
Ser pare li ha canviat la vida...
“Sí, sens dubte. Canvia qualsevol persona. Les prioritats a la vida
canvien”.
En què ha canviat?
“Els primers mesos, en el cansament, però sobretot les prioritats giren al
voltant del teu fill”.
Li agradaria que el seu fill fos porter?
“Que faci el que vulgui. Estaré al seu costat en totes les decisions que
prengui però potser li aconsellaria una altra posició. No hi ha tants bons moments per recordar i
els que hi ha no compensen els altres”.
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona