12.04.2010 12:06

Com sempre, Pedro

Edgar Fornós

Una vegada més, Pedro no va amagar-se en els moments importants i un gol seu al Santiago Bernabéu va sentenciar un partit rodó dels blaugranes contra el Reial Madrid. El 0-2 va suposar el 18è gol del canari aquesta temporada.

Al començament semblava un noi tocat per una vareta màgica. Ara ja ningú parla de fortuna, ni de sort, ni de casualitat: Pedro és un jugador excepcional, important, i que sempre està quan se’l necessita. El davanter blaugrana s’ha guanyat la confiança del tècnic a cada partit que ha jugat aprofitant d’allò més bé les oportunitats que ha tingut. Al Bernabéu tampoc va fallar.

“El que ha fet aquest nen no té nom”

En acabar el clàssic, Guardiola va dedicar unes paraules a la roda de premsa a un Pedro que va estar immens durant els 90 minuts que va jugar: “És un jugador increïble. Tots sabien les qualitats que tenia i que podia estar amb nosaltres, però tot el que està oferint a l’equip es molt més del que en un principi podíem imaginar. El que ha fet aquest nen aquesta temporada no té nom. Estem molt agraïts i satisfets del seu rendiment i només desitjo que segueixi com fins ara.”

Un sac ple de gols

A San Mamés, davant de l’Athletic Club a l’anada de la Supercopa d’Espanya, Pedro va posar el primer gol al sac de la temporada 2009/10. Al camp del Madrid ha signat el que de moment és l’últim que ha aconseguit, el 18è d’una llista on hi apareixen gols marcats en totes les competicions oficials hagudes i possibles. I n’hi ha hagut de realment importants, com el de la final de la Supercopa d’Europa, en la pròrroga, contra el Xakhtar (1-0) o el de la final de Mundial de Clubs que donava vida al Barça (2-1).

Dreta o esquerra, tant se val

A banda del bon rendiment que ofereix Pedro de cara a porteria, el futbolista canari ha demostrat ser un davanter molt polivalent. El fet de dominar a la perfecció les dues cames li permet actuar a la dreta, a l’esquerra o, si és necessari al centre de l’atac blaugrana. Al Bernabéu va jugar d’extrem esquerre a la primera part i per la banda dreta a la segona, i en tots dos casos va marejar la defensa blanca. Un avantatge de ser ambidextre.