
26.04.2010 14:18
Jordi Clos
Quan sembla que tot està perdut, que el trajecte del Barça a Europa ha arribat a la fi, apareix el jugador dotze per obrar el miracle. El factor Camp Nou, decisiu anteriorment en cinc nits inoblidables, es prepara per intervenir de nou.
Possiblement, la més increïble de totes va ser la del 16 d’abril del 1986. En
les semifinals de la Copa d’Europa, el Barça havia de capgirar un 3-0 al Göteborg per ser a
la final de Sevilla. Un hat-trick de Pichi Alonso va possibilitar que el bitllet es decidís als
penals, on un Urruti estel·lar va guiar l’equip al triomf. Quan Víctor va marcar la pena
màxima definitiva, el Camp Nou va explotar. “Si aquesta eliminatòria fos una novel·la, estic
segur que l’editor l’hauria llençat a la paperera perquè no s’hauria cregut el
final”, va declarar l’entrenador Terry Venables després del matx.
Igual o
més difícil es presentava el panorama en la tornada dels setzens de la Recopa 1978/79. El Barça
estava contra les cordes, amb un 3-0 advers contra el poderós Anderlecht. L’ambient a
l’estadi va ser infernal. Els blaugranes marcarien tres gols en moments clau: Krankl al
principi, Heredia a pocs segons del descans i Zuviría al minut 86. El deliri es va consumar en els
llançament dels penals, en què el Barça va ser molt més efectiu (4-1). Basilea quedava més a prop.
Menys recordada és la primera gran remuntada europea a casa. Va ser en
els vuitens de final de la Copa de la UEFA 1977/78, davant l’Ipswich Town de Sir Bobby
Robson. Pocs confiaven a superar el 3-0 de l’anada, però els gols de Cruyff, per partida
doble, i un altre d'agònic de Rexach van ressuscitar el Barça. Els penals van dictar sentència i el
porter Artola es va erigir en l’heroi en aturar els dos llançaments inicials dels anglesos.
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona