28.06.2010 19:08

Txiki: “És el moment de deixar-ho”

Sandra Sarmiento

El secretari tècnic del Barça acaba la seva etapa al club després de set anys. “Era l’últim any de Joan Laporta i havia d’acabar la meva feina amb ell”, ha assegurat. Txiki diu que “seria difícil trobar complicitat amb el nou president”.

7 anys. 12 títols. Una plantilla guanyadora. Un model esportiu d’èxit. És el llegat que deixa Txiki Begiristain com a secretari tècnic del Barça. Anuncia que deixa el càrrec el 30 de juny i fa balanç d’aquests 7 anys al club amb Barça TV i www.fcbarcelona.cat.

La seva aventura s’acaba?
“Depenia del nou president i també depenia d’un mateix. Finalment acabo la meva etapa al Barça. És un bon moment per fer-ho. Acaba el president Laporta. Ell és la persona que més ha confiat en mi i que més suport m’ha donat i crec que és el moment de deixar-ho. Necessito un descans. Un descans del que suposa el Barça i el seu entorn i començar una nova vida”.

Quan va prendre la decisió?
“Volia acabar bé. Volia acabar en un bon moment, en què el Barça funcionés bé. L’any passat hi va haver un moment en què m’ho vaig plantejar, però també entenia que era l’últim any de Laporta i que havia d’acabar amb ell. Necessito molta complicitat del president que sigui, necessito una confiança i amb ell l’he tinguda al màxim nivell. I aquesta complicitat la veig molt difícil de trobar ara. És un bon moment perquè el nou president trobi aquesta confiança en una nova persona i que sigui capaç de construir alguna cosa similar a la que hem construït el president Laporta i jo”.

I havent pres la decisió, com se sent?
“Molt tranquil, molt relaxat. De fet, aquest pont de Sant Joan, he estat amb uns amics i m’ho he passat francament bé. Pendent una mica del telèfon perquè sé que hi ha persones que continuen al club i que encara em necessiten, però ara ja passarà tot als nous gestors del club”.

Ha parlat amb el nou president?
“No. Tampoc m’ha trucat i tampoc espero la trucada. Hem estat dos anys junts, convivint dia a dia. I ara, després d’un silenci de cinc anys, tampoc entenia perquè hi havia d’haver una trucada. Si faig una mica de memòria, els dos primers anys els faig amb el Sandro, treballant molt juntets. Després ell se’n va. Eliminen la figura del vicepresident, agafa força la figura del vicepresident econòmic, després amb el Marc Ingla. Ells també van marxar, però sí que hi mantinc el contacte. I ara amb el Rafa Yuste, estic convençut que mantindré una bona relació. Amb el nou president he tingut un silenci de 5 anys. Aleshores puc entendre que no tingui res a dir-me”.

Fins dimecres encara hi ha temps.
“Jo el que vull és que nomenin un nou secretari tècnic. I estaré a la seva disposició per intentar ajudar-lo en la nova etapa, que sempre és difícil. L’exigència del càrrec, del resultat. És una feina atractiva, però és complicada a la vegada. Em quedo a la seva disposició. El club, els socis, necessitem saber qui és el responsable de l’àrea de futbol”.

Durant la campanya electoral es va parlar i molt del secretari tècnic. Estava d’acord amb tot el que es va dir?
“Vaig respectar el meu estatus d’empleat del club. No podia contestar cada vegada que es parlava de mi. A més, això és la campanya electoral. I una cosa és la campanya i l’altra la realitat. I ara comença la realitat i desitjo al nou president molta sort. El felicito per com ho ha aconseguit. Ha guanyat d’una manera aclaparadora”.

S’acabava el seu contracte el 30 de juny. Joan Laporta el va voler renovar?
“Sí. Sempre. M’ha volgut renovar sempre. De fet jo acabava contracte l’any passat, el 30 de juny del 2009. Vaig assumir la responsabilitat després de dos anys difícils, en aquell moment em va donar molt suport. Sempre m’ha recolzat i ha demanat el meu consell. I sobretot, l’ha respectat. I en aquell moment tan complicat, el 2008, ho va fer. Era molt fàcil tallar el cap del Frank i després tallar el meu en un moment de moció de censura. I apuntar directament al que era també el culpable del futbol. Però no ho va fer. Em va escoltar. I en aquell moment em quedava un any de contracte i li vaig dir que si aquell projecte no funcionava, jo marxava. I vaig esperar fins al final. La veritat és que va sortir molt bé, perquè vam guanyar el triplet i des del desembre del 2008 que em volia renovar. Però vaig esperar fins que es consolidés el projecte, que es confirmés que era un projecte guanyador. I vaig renovar per un any. Ell volia més anys, sempre ha volgut més anys, però volia tenir la llibertat que tinc avui de decidir el meu futur.

De quin fitxatge se sent més orgullós?
“Si no t’importa, parlaré d’un altre fet. Un dels dies més feliços de la meva vida, va ser quan el Víctor Valdés va renovar. Han estat sempre negociacions complicades. Ell sap que és molt important per a l’equip i per nosaltres tenia molt valor. En algun moment vaig pensar que estava fora. I quan les negociacions estaven trencades, nosaltres vam fer un esforç però ell també va fer un esforç molt important. Quan vam arribar a un acord, va ser un dels millors dies. Tenim un porteràs. Potser el millor de la història”.

Quin és el jugador que per rendiment creu que es van equivocar?
“Et diré dos jugadors de dues èpoques diferents. Un era Zambrotta. Davant la possibilitat de fitxar-lo, jo m’emocionava. Per mi era el millor lateral del món. Era una màquina. I en canvi, les dificultats d’adaptació al sistema que va tenir van ser molt grans. Fins i tot la sensació que es posava nerviós davant la pressió del Camp Nou. Va ser un cop terrible per mi perquè hi tenia posades moltes esperances. I l’altre seria Hleb. Un jugador que ens recordava molt el Michael Laudrup. Del nostre estil. I tant el Pep com jo estàvem molt emocionats. I després les circumstàncies ens han demostrat el contrari. Continua al club, però de moment no té lloc al Barça. I no em justifico però et demostra que tot és molt complicat. Pensava que aquests dos futbolistes funcionarien i no ho van fer”.

I en el cas d’Henrique i Keirrison?
“Sempre se’ns ha recriminat que no fèiem política de cessions. Pagar 40 o 50 milions d’euros quan pots fer operacions de 6 o de 10. És a dir, comprar per cedir. Com d’altres clubs fan. Que es vagin adaptant al futbol europeu i després els tens per un preu molt més econòmic. En aquest cas al Palmeiras destacava Henrique, que va debutar amb la selecció i que costava 8 milions d’euros. Va marxar al Bayer Leverkusen. Ells ens van demanar que es quedés un any més. Aquesta temporada ha jugat el Racing. Jo crec que caldrà veure quin és el seu futur.
I d’altra banda, vam pagar 14 milions d’euros per un noi que en 3 anys com a professional va marcar 90 gols en 120 partits. És fàcil parlar mentre no funcionen. El que no es pot posar en dubte és la nostra honestedat. Això sí que m’ha molestat molt. Hem lluitat molt per demostrar sempre la nostra honestedat. Hem sigut honrats. Hem lluitat molt perquè ara apareguin veus del passat que han estat dins el club i que deixin anar aquesta història. Estic molt tranquil perquè tots els que han parlat d’aquest cas han parlat amb Traffic i no ho han fet ara. Ho han fet molt abans. Ja van trucar fa un any, han intentat veure coses i no han trobat res. I no trobaran res. Hem lluitat per ser honestos i ho hem aconseguit. Sempre he estat molt honest amb el club”.

Qui va prendre la decisió d’aquests fitxatges?
“Jo. Enteníem que s’havia de fitxar un jugador de 17 anys, que o bé anava al Barça Atlètic, o el volem cedir a un equip important a Europa o de la Lliga espanyola. I entenc que aquesta no és una decisió que hagi de prendre l’entrenador. Per això hi ha la secretaria tècnica. Perquè mai sabem el que passarà amb l’entrenador. I nosaltres hem de fer coses que siguin bones per al club. És veritat que l’experiència t’ensenya que, al Barça, t’has de gastar els diners amb jugadors que veuràs el dia següent al Camp Nou. I en tots aquests ha participat el Pep i en el seu moment el Frank”.

Aquestes dues operacions han estat bones per al club?
“El temps ho dirà. Amb Henrique li dono un marge. Amb Keirrison estic una mica decebut. Perquè vaig veure l’emoció del Benfica que va agafar un avió privat per endur-se’l i després no ho van demostrar a l’hora d’apostar per ell. I després va anar cedit a la Fiorentina. Però són clubs que ja van apostar per ell com nosaltres. I mantenen els bons informes i encara els volen. Però que no hagi jugat a cap dels dos equips em fa pensar. Vam creure que era una inversió de 14 milions per un jugador que després el seu valor podia ser de 80 o 90 milions d’euros”.