29.06.2010 11:46

Txiki: “Em sento orgullós de la feina feta”

Sandra Sarmiento

Begiristain repassa la seva tasca com a secretari tècnic del club i recorda les experiències viscudes al costat de Pep Guardiola i Frank Rijkaard. “L’èxit del Pep és impossible sense el del Frank”.

Primer va apostar per Frank Rijkaard i amb el tècnic holandès el Barça va tornar a guanyar una Copa d’Europa 14 anys després de Wembley. I fa dos anys va decidir que Pep Guardiola era l’entrenador ideal per gestionar un equip que necessitava un cop de timó. I la va encertar. Set títols més a la butxaca. Després d’anunciar la seva marxa del club , Txiki Begiristain repassa amb Barça TV i www.fcbarcelona.cat la seva etapa com a secretari tècnic i la seva relació amb dos entrenadors que han col·locat el Barça com un equip de referència.

Està satisfet de la seva gestió en aquests 7 anys?
“Marxo content, marxo feliç. Perquè en global ha sortit bé. Vàrem començar amb dificultats, els vàrem viure un altre cop amb l’últim any del Frank, però hem tornat a aixecar el nivell i hem posat el Barça una altra vegada com a referent mundial. Evidentment hi ha moltes coses que es podrien millorar, però marxo molt content”.

Què li ha ensenyat el càrrec de secretari tècnic?
“Que has de prendre decisions cada segon. És evident que també delegues, però estàs una mica en tot. I les has de prendre amb el risc d’equivocar-te. He après a assumir la responsabilitat. En el futbol les responsabilitats són compartides, però ara estàs molt sol. Això sí, he tingut el suport d’una secretaria tècnica molt efectiva. I jo crec que en global estem molt orgullosos de la feina”.

Des de dins s’ha sentit valorat. Però des de fora?
“També. Jo m’he trobat amb l’estima de la gent durant aquests anys. Amb més dificultats en els anys que no vam guanyar títols, però en general sí. L’entorn del Barça és complicat, molt exigent i l’oposició molt activa. Però al final, en el conjunt, m’he trobat l’estima del carrer, de la gent. I això em reconforta”.

La responsabilitat del càrrec li ha canviat el caràcter? Diuen que ara riu menys.
“Intento recuperar-ho, però és veritat. Considero que sempre he tingut un gran sentit de l’humor i m’he sentit sempre fort. Però sí que et fa canviar el caràcter perquè prens decisions que són difícils, perquè perjudiquen, fins i tot, amics teus. I després hi ha la tensió de cada moment. Això m’ha canviat el caràcter, però crec que el recuperaré”.

Es passa pitjor com a secretari tècnic que com a futbolista?
“Molt pitjor. Però quan les coses van funcionant, estàs molt més relaxat. No imaginava la tensió del resultat. No imaginava que depengués tant del resultat. Guanyes, ets bo. Perds, ets molt dolent. Quan perds surten totes les decisions equivocades. Surten i te les repeteixen constantment. I es fa difícil. Però va amb el càrrec i va amb el club. Per això és tan gran el Barça”.

Fa un mes i mig em va dir que la contractació del Pep és la millor decisió que ha pres en aquests set anys. Per què?
“Perquè era la més difícil. Perquè estàvem davant d’un equip que va fer semifinals de la Champions, semifinals de Copa, però va haver-hi una sèrie de partits que certificaven el final d’una època meravellosa. Amb un entrenador de club impressionant. I va ser una decisió necessària però molt complicada. I com capgirar aquella situació amb una moció de censura pel mig era la més difícil. I el temps ha demostrat que és la més encertada”.

El Pep té algun defecte?
“És molt difícil. Jo només li deia que s’ho agafés amb més tranquil•litat. Era un no viure. És exigent, obsessiu amb la seva feina. Hi havia un parell de mesos que el veia més prim, fins i tot el veia patir. I jo li deia: agafa-t’ho d’una altra manera. Intenta dedicar-hi les hores que hi has de dedicar, però quan arribis a casa oblida’t una mica de la feina. I hi ha el perill de cremar-te. Controlar-ho tot és impossible”.

Per això que diu, té la sensació que Guardiola no estarà gaires anys entrenant el Barça?
“Ha d’evolucionar, ha de canviar. I no hi ha risc que perdi la seva efectivitat. Però no oblidem que el Pep és un entrenador jove i anirà aprenent a treure rendiment del seu temps. I no per això deixarà de ser efectiu, si dediques temps a altres coses. Si aconsegueix aquest equilibri, hi haurà entrenador per molts anys”.

Creu que ha superat Cruyff?
“Jo crec que encara no. Cruyff va guanyar quatre Lligues consecutives. Els cicles no poden ser tan curts. No poden ser només de dos anys. És el cop més fort que vam rebre en l’etapa del Frank. Van ser dos anys molt bons i després vam veure com queia aquell equip. El Pep porta dos anys absolutament meravellosos i necessita fer un parell més per arribar a aquells nivells. Els cicles han de ser més llargs. Però el Pep ho pot aconseguir”.

A Rijkaard se’l va valorar prou?
“L’èxit del Pep és impossible sense el del Frank. El Frank ho comença tot. El 4-3-3, l’arribada de Davids, com acabem la primera temporada. I amb el Frank el club comença a construir cada any plantilles competitives. I el Pep recull molt de tot allò bo que tenia aquell equip. Li faltaven peces que també s’estaven parlant amb el Frank. El que era bo per al Frank també ho era per al Pep. No hi ha cap canvi del que es volia fer amb el Frank del que es fa després amb el Pep. Tot servia perquè estava parlat amb tots dos. El Pep va recollir el treball del club que estava fent en els últims anys. Però després l’efectivitat d’aquella plantilla, el Pep la multiplica. La injecció d’ànim, de moral, de coneixement, de disposició tàctica, d’ordre, d’organització que hi dóna el Pep és fonamental per al triplet. Però recull part del treball que havia fet el Frank”.

Quin és el moment més emocionant que ha viscut en aquests 7 anys?
“París. Després de Wembley semblava impossible que el Barça tornés a guanyar. Va ser molt emocionant. Perquè tens la sensació que la teva feina no és completa si no guanyes la Champions. I Abu Dhabi també perquè era la que ens faltava. Fins i tot aquest any amb Estudiantes. I semblava que no hi havia manera. I haver-ho aconseguit és una sensació de tranquil·litat. I per acabar et diria l’última Lliga perquè començava a pensar que això s’acabava. Era el millor final possible per a un mandat i per a la gestió a nivell personal”.

Com és el món dels representants?
“Molt divers. Hi ha operacions que no es fan per representants. Tenir un acord amb el jugador i després el representant trencar-ho. Però també m’he trobat amb gent molt professional. Molt bona. He treballat amb els millors del món”.