13.07.2009 13:48

Bojan: "Vull fer deu anys més al Barça"

Jaume Marcet

Ara fa deu anys, Bojan Krkic iniciava el seu camí al futbol base del Barça. Complert el somni d’haver arribat al primer equip, i fent-ne balanç, el davanter expressa en veu alta el seu de desig de poder jugar-hi una altra dècada.

Assegura haver viscut veritables “moments màgics” al llarg dels 10 anys que porta vinculat al FC Barcelona, i ben segur que el triplet ocupa un lloc molt especial entre aquests instants. Bojan Krkic, per qui des que va iniciar el seu camí al planter “sempre hi va haver una química especial” entre el club i ell, fa balanç per a Barça TV i www.fcbarcelona.cat d’aquesta dècada de vincle amb l’entitat.

Quin significat tenen aquests 10 anys que ja porta al Barça?

“La veritat és que cada vegada que començo una temporada vaig comptant les que porto, i cada cop estic més content i més satisfet de ser a aquest club. Que sigui la meva desena temporada, per mi és un orgull. He passat moments màgics, he après molt a nivell futbolístic, com a persona. Ha estat la meva segona casa i, per tant, li dec molt i espero poder-ne fer deu més.”

Porta 10 anys i diu que vol estar 10 anys més. Seria la seva il•lusió consolidar-se aquí totalment?

“Sí, sí, tant de bo pogués arribar on han arribat el Xavi i el Puyol, on estan arribant l’Andrés, el Leo o el Víctor, i no em vull deixar el Jorquera... Jugadors de la casa que estan al primer equip on han viscut molts anys i són referents, un mite de la història culer. La veritat és que m’encantaria i penso lluitar al màxim per entrar dins la història culer.”

Recorda com van ser aquells moments abans que fitxés pel Barça?

“Recordo que el meu pare em va comentar: ‘Bojan, tens una oferta del Lleida, una oferta de l’Atlètic Segre, una oferta del Pardinyes i una oferta del Barça’. I era al sofà de casa amb els meus pares, i jo era molt petit, tenia 9 anys, i ells ho havien de parlar. A més, havíem d’anar a fer les proves perquè en aquell moment no hi havia Benjamí, era una elecció que feien de l’Escola de Futbol i érem 200 xavals i al final en van agafar 20. Jo vaig estar molt content. Al principi em perdia classes perquè viatjava molt, però la veritat és que mai vaig pensar de tirar-me enrere.”

Quin va ser el seu primer entrenador? I com van ser les seves primeres setmanes al Barça?

“El meu primer entrenador va ser en Fèlix, al Benjamí, a l’Escola del Futbol base del Josep Maria Bou, si no recordo malament. Recordo que vaig començar a fer gols i els entrenadors ja em començaven a fer jugar. Estava molt a gust i des del primer dia ja trobava una química especial entre el Barça i jo.”

A l’Infantil A és potser el primer any que tot comença a ser una miqueta més competitiu.

“Sí, bé, però abans va ser a l’Aleví A, quan vam jugar el Torneig de Brunete. Em van donar el premi al millor jugador, i al màxim golejador. Allò va ser una mica la confirmació que la meva progressió anava per bon camí, que no era només per la il•lusió de jugar al Barça, sinó que tenia capacitat per fer-ho. I a partir d’aquí, d’infantil i cadet, la meva projecció va anar creixent. Però en cap moment vaig deixar de gaudir i de passar-m’ho bé.”

De tots aquests anys hi ha algun tècnic que l’hagi marcat especialment? O algun company de tots aquests anys al futbol base?

“Jo crec que he tingut molt bon tracte, sobretot amb els companys. Els companys que he tingut són persones que les portaré sempre amb mi. Pràcticament érem com germans i d’ells també n’aprenies molt. I com a entrenador, vaig tenir el Sergio Lobera tres anys, un tècnic que al planter sempre serà un referent per a mi. Ell em va donar molta motivació, em va ensenyar molt. Després el Rodo (Rodolfo Borrell) també va ser un entrenador especial. No sé, Joan Salvans... Te’ls podria dir tots.”

Quan un arriba al primer equip, el bagatge que porta del futbol base, serveix?

“Sí. Jo conec perfectament la cultura catalana, la cultura culer. He mamat els inicis dels jocs del Barça, que ja te’ls ensenyen des de Benjamí. És un avantatge. El planter del Barça mai deixarà d’aportar bons jugadors. Pel fet de portar 10 anys al club, quan guanyes un triplet, ho vius més. Per mi no és només el fet de guanyar tres Copes, sinó que és una alegria afegida, una sensació personal meva, a un club com el Barça que és part de la meva vida.”

I el triplet que ja té al seu palmarès?

“Si l’any passat m’haguessin dit que en un any guanyaria els tres, no sé... El triplet és un regal que ens han donat a tots els culers. S’ha de donar les gràcies a Déu per poder aconseguir els tres títols amb només 18 anys.”

Donaria algun consell als nois que comencen al futbol base del Barça? Què creu que és important que tingui un nen de futbol base que vol arribar a complir el seu somni?

“Més que dirigir-me als nens, m’agradaria dirigir-me als pares, perquè els nens quan són petits mamen el que els donen a casa. Simplement jo podria dir el que he viscut a casa: que no juguin a futbol per assolir un objectiu com arribar a Primera Divisió. Mentre era al planter, en cap moment era al Barça per intentar jugar algun dia al primer equip, sinó per passar-m’ho bé, per aprendre coses, per gaudir de ser-hi i de tot el que et dóna. I a partir d’aquí, els anys, la vida, t’anirà posant al teu lloc; llavors és quan aquí pots començar a veure cap a quin camí. És més important el fet de gaudir i de passar-s’ho bé jugant al futbol.”