26.07.2009 18:13

Gràcies, Samuel

Roger Bogunyà

El tercer màxim golejador de la història del Barça se’n va. Ho fa per la porta gran, després d’haver assolit el triplet amb l’equip blaugrana i després de cinc anys en què ho ha guanyat pràcticament tot a Can Barça.

És hora de dir adéu i també gràcies, Samuel. El davanter camerunès, que va venir procedent del Mallorca i que ja és nou jugador de l’Inter de Milà, marxa després de cinc temporades com a blaugrana, en què ha signat fins a 130 gols oficials, xifres que el situen entre els tres màxims golejadors de la història del Club a la Lliga. Només César (195) i Kubala (131) el superen.

Gols decisius

A Eto’o el recordarem sempre. Pel seu caràcter, per la seva entrega i, sobretot, pels seus gols, la majoria d’ells decisius. Sempre que l’equip els necessitava, van arribar, com va passar a la final de París contra l’Arsenal, en què va fer l’1-1 que igualava el matx, o a la final de Roma, en què va obrir el marcador contra el United (2-0).

Vuit títols per al record

Aquests dos gols li van donar al Barça dues Lligues de Campions (2005/06 i 2008/09). Però Eto’o s’endú molts altres títols del Camp Nou. Marxa també amb tres Lligues (2004/05, 2005/06 i 2008/09), una Copa del Rei (2008/09) i dues Supercopes d’Espanya (2005/06 i 2006/07).

A títol personal, a més, va aixecar el Trofeu Pitxitxi la temporada 2005/06.

Sempre, una referència

Samuel Eto’o va arribar al Barça amb Frank Rijkaard a la banqueta. I la seva titularitat va ser indubtable, una rutina que es repetia dimecres i diumenge, conseqüència del seu allau de gols en totes les competicions. En va arribar a anotar fins a 130 en els 199 partits oficials -la seva mitjana, 0,65 gols per matx- que ha jugat amb el Barça. Ja fos amb Rijkaard o Guardiola, el camerunès sempre ha estat el ‘9’ de referència durant els últims cinc anys.

Un esperit exemplar

Els seus gols sempre van ser fruit de la seva gana. De guanyar, de voler més i més. El seu caràcter guanyador i molt exigent el van fer triomfar després de situacions delicades, com va passar després de les greus lesions que va patir a les temporades 2006/07 (va caure lesionat a Bremen) i 2007/08 (es trenca al Gamper, precisament contra l’Inter). Els seus retorns al terreny de joc van ser sempre iguals: amb gols.

I el seu comiat, també: marxa del Barça amb un gol a la final de la Lliga de Campions i amb un altre a Riazor, en la darrera jornada de Lliga. Gràcies, Samuel.