05.09.2009 11:05

El canvi de dinàmica sota pals

Berta Brau

La porteria blaugrana torna al model tradicional dels últims anys. Valdés i Pinto són ara els principals candidats per ser sota pals, una tasca per la qual “no hi ha res prefixat”, segons l’entrenador de porters Juan Carlos Unzué.

Amb el fitxatge d’Albert Jorquera pel Girona, la porteria blaugrana torna al paradigma habitual dels últims anys amb Valdés i Pinto com a únics candidats per defensar el marc blaugrana. Juan Carlos Unzué, tècnic de porters del primer equip, reconeix que la decisió es va prendre per la dificultat que suposava que hi haguessin tres persones per cobrir una mateixa posició.

Els motius del canvi 

“ Si retrocedim a l’arribada de Pinto, veurem que estar amb dos porters és el que més hem repetit en els set anys que porto aquí”, comença el tècnic, “el que va passar va ser que en el moment de la lesió de Jorquera, vam pensar que els porters del planter eren encara joves i necessitaven rodatge. Durant el passat any però, vam veure que treballar amb tres porters és difícil tant per als tècnics com per als jugadors. Ser segon porter ja és complicat per tant ser tercer porter és molt, molt difícil ja que és molt fàcil que al no viatjar et sentis exclòs del grup”.

Confiança en la porteria del planter

Juan Carlos Unzué segueix de ben a prop l’evolució dels futbolistes del planter barcelonista i considera que en l’últim any i mig “els porters del planter com són Oier, Rubén Miño o Jordi Masip, ja estan més rodats i generen la confiança necessària per poder utilitzar-los quan calgui”.

Sense rols prefixats

“Jo sempre he dit que aquí no hi ha res prefixat” assegura Unzué pel que fa als rols que assumiran Valdés i Pinto aquesta propera temporada “perquè després t’emportes moltes sorpreses”. L’entrenador de porters recorda que la línia de treball que s’ha seguit sempre a Can Barça és “mantenir viva la motivació de cada un d’ells i premiar si ho mereixen el seu rendiment diari”. I és que per al tècnic és molt important que “els jugadors se sentin útils perquè quan un se sent útil en un vestidor és quan es pot oferir el millor rendiment”.

Valdés, entre els millors del món

El tècnic navarrès no té pèls a la llengua a l’hora d’elogiar la tasca de Valdés sota pals i garantir que és “un dels millors porters del món”. És per això que a ell també li sorprèn que no tingui un major reconeixement públic: “El que puc dir és que potser la imatge que mostra pot portar a engany”.

Està Valdés amoïnat per no rebre guardons individuals? Unzué no ho creu així: “Jo sé que per a ell els premis individuals no són prioritaris sinó que sap que el que el farà gran amb el pas del temps és el que hagi aconseguit amb l’equip”.

Pinto, un gir de 180º

Per altra banda, José Manuel Pinto, que va arribar al Barça el gener del 2008 com el suplent del suplent s’ha convertit en el segon porter del FC Barcelona. En un any i mig la vida de Pinto ha donat un gir de 180º. Per a Unzué, un canvi ben merescut: “La vida és justa a vegades. I crec que Pinto està recollint el que ha sembrat durant tota la seva carrera esportiva. Un ha de saber lluitar pel màxim però també ha de saber quan ha d’acceptar una decisió sense ser conformista. Pinto sempre busca la manera de poder sumar a l’equip a la vegada que lluita per tenir minuts”.