18.09.2009 12:04

Els Barça-Atlètic, partits d’inflexió

Berta Brau

Els partits Barça-Atlètic de Madrid són sinònim de gols i d’imprevisió. Els precedents de l’última Lliga són clares mostres que tots dos equips són capaços de seguir dos guions contraposats oferint les seves millors i pitjors cares.

Tot i no ser possiblement els partits més recordats per l’afició, els Barça-Atlètic de Madrid van ser dos partits clau en la competició regular del curs passat. Blaugranes i matalassers van mostrar-se mútuament les seves respectives millors i pitjors cares.

Primera golejada a casa

Contra el conjunt blanc i vermell, el Barça de Guardiola va signar la seva primera golejada davant l’afició culer al Camp Nou. Ni més ni menys que sis van ser les vegades que els blaugranes van batre Coupet. El conjunt madrileny no va saber fer front a uns barcelonistes afamats que ja havien provat a El Molinón el bon gust de les golejades. Aquell dia al Camp Nou el vincle jugadors-afició va sortir molt reforçat.

Manca de reacció

Aquell partit va ser el clar exemple de perquè no s’ha d’arribar tard als partits de futbol. I és que els que van arribar deu minuts tard es van perdre les tres primeres dianes. Després d’encaixar tres gols en vuit minuts els d’Aguirre van reaccionar en el minut 17 amb una diana de Maxi Rodríguez. Tot i això, tot es va quedar en un intent de reacció, ja que quatre minuts més tard van arribar, amb un minut de diferència, el quart i cinquè gol. Sense haver quedat saciats, Henry va marcar el sisè i definitiu en el minut 73.

Guió similar, diferent resultat

El partit de la segona volta al Vicente Calderón va començar amb un guió similar. El Barça es va avançar amb dues dianes marcades per Henry i Messi. Com ja va passar al Camp Nou, l’Atlètic de Madrid, aleshores dirigit per Abel Resino, va reaccionar amb un gol de Forlán que va posar l’1-2 al marcador.

Una reacció a temps

A la mitja part, però, els matalassers van recordar quines podien ser les conseqüències si no trepitjaven fort. Els locals van sortir a totes i Agüero va signar l’empat. Henry va tornar a posar per davant el Barça, però els de Resino no volien reeditar el final del Camp Nou. Per aquest motiu, de nou Forlán i Agüero van agafar les regnes del seu equip i van marcar els gols de la victòria. La reacció a temps va permetre als madrilenys refer-se i reconduir el guió del partit fins al 4-3 .

Una derrota instructiva

La derrota contra l’Atlètic de Madrid va suposar el punt i final a la pitjor ratxa dels blaugranes a l’última Lliga, durant la qual els de Guardiola només van sumar un punt en tres partits. Aquella va ser una derrota de la qual el Barça en va aprendre, ja que després de la derrota al Calderón, els barcelonistes van encadenar set victòries consecutives en competició regular, victòries que van donar el cop final a la Lliga.