14.10.2009 12:19

Personatges de la Masia: Víctor Valdés (VI)

Berta Brau

Amb només 10 anyets Valdés va aterrar per primer cop a la Masia, on només va aguantar 4 mesos. Agraeix al club l’oportunitat i la formació, però reconeix haver passat moments molt durs que han acabat modelant la seva personalitat.

El 29 d’agost del 1992 arribava a la Masia el noi més jove que havia fitxat fins aleshores. Era un nen de només 10 anys que va patir una desvinculació doblement forta: canviava Gavà per la Masia, a la vegada que els seus pares i germans es traslladaven a viure a Canàries. Malgrat les ganes i el somni barcelonista, Valdés només va aguantar quatre mesos a la nova llar. L’any 1995, però, el jove porter va tornar, i aquest cop, per quedar-se.

Els companys, un suport clau

Valdés no nega haver viscut moments durs, de fet admet que en van ser molts. Aleshores els companys es van convertir en els seus pilars: “És una residència on passes moments de felicitat, acompanyat d’èxits esportius i sobretot de moments molt durs en què trobes a faltar la família, en què potser no participes en el futbol tot el que voldries, o en què et sents sol. Aleshores et recordes de les persones amb qui comparteixes aquest tipus de moments durs i de qui busques el seu suport”.

Gravats a la memòria

L’important paper que van jugar els companys de residència per a Valdés fan que aquest els recordi quan pensa en el seu pas per la Masia: “Sobretot recordo els meus companys, la gent que vaig conèixer allà, perquè no deixa de ser una casa on has compartit molts moments amb moltes persones”. Sovint, però, només són records de la infància, ja que en molts casos “no he tingut la sort de poder seguir la relació amb tota la gent que voldria”, perquè cadascú “agafa el seu camí i és difícil mantenir-hi el contacte”:

La visió d’un pare

Fa poques setmanes el porter blaugrana va ser pare. Aquesta condició li permet entendre millor la mentalitat d’uns pares que han de decidir si el seu fill pot deixar la llar familiar per apostar per un somni de resultat incert: “És una oportunitat molt bona per a qualsevol nen. Em poso, però, a la pell dels meus pares i devia ser difícil en aquell moment. Avui he d’agrair moltes coses al Barcelona i als meus pares també per haver-me donat aquesta oportunitat d’estar a la Masia. Sens dubte és una formació molt bona”.

Consulta els altres reportatges sobre l'aniversari de la Masia 

♦ La Masia, 30 anys de residència

♦ Personatges de la Masia: Pep Boada (I)

♦ Personatges de la Masia: Guillermo Amor (II)

♦ Personatges de la Masia: Tito Vilanova (III)

♦ Personatges de la Masia: Aureli Altimira (IV)

♦ Personatges de la Masia: Sergi Barjuan (V)