27.10.2009 13:53

El record de César perdura a Lleó

Manel Tomàs

A la ciutat castellana, on l’equip debuta dimecres a la Copa, el sentiment barcelonista està àmpliament difós pel record de César Rodríguez, lleonès de naixement i figura mítica de l’equip barcelonista als anys quaranta i cinquanta.

L’endemà del sorteig de la Copa del Rei el ‘Diario de León’ va titular: “La Copa regala el Barça”. Una frase contundent que reflecteix amb fidelitat el sentiment general que impera en els ambients futbolístics de Lleó. De fet, a les tertúlies informals de bars i carrers és difícil parlar del Barça i no referir-se al gran César, nascut a Lleó l’any 1920.

Arriba amb 19 anys

César serà recordat sempre com un dels grans jugadors de la història del Barça. Amb només 19 anys va fitxar pel club blaugrana amb un sou de 400 pessetes mensuals, un dels més alts de l’equip. El seu debut es va produir el 1939, però es va haver d’esperar fins a la temporada 1941/42 per tenir un lloc a l’equip després d’haver complert el servei militar i haver estat cedit al Sabadell i al Granada.

Comença la llegenda

El davanter centre lleonès va marcar una època al Barça gràcies als 294 gols que va marcar i els 433 partits que va disputar amb la samarreta blaugrana. César era un davanter excepcional, d’aquells que avui dia no tindria preu, ja que unia una tècnica depurada amb un implacable instint golejador. Totes les seves qualitats futbolístiques eren superlatives: excel·lent xut amb les dues cames, dríbling fi i esplèndid i, a més, un incansable esperit de lluita. Però per damunt de tot destacava per la seva excepcional rematada de cap, la qual només es pot comparar amb la de Sandor Kocsis. Així, no és estrany que fos pitxitxi a la Lliga 1948/49 (28 gols en 24 partits), segon millor golejador tres vegades i màxim artiller del Barça durant set temporades consecutives (1944-51).

Culer fins a la medul·la

Home senzill i tremendament barcelonista (“al Barça, hi aniria ni que fos de conserge”, solia dir) va entrenar l’equip culer la temporada 1963/64, però no va tenir gaire sort. Així mateix, va ser el segon de Ladislau Kubala a la direcció tècnica del Barça l’any 1980, però els resultats van tornar a ser adversos. Després va ser membre de l’organigrama tècnic del club i vocal de la junta directiva de l’Agrupació de Veterans del Barça. Mort l’any 1995, està enterrat al Cementiri de les Corts, al costat del Camp Nou.