26.11.2009 11:15

Puyol, rei del clàssic

David Puig

Carles Puyol és el jugador de la plantilla del Barça que ha disputat més clàssics. El capità blaugrana s’ha enfrontat en 20 ocasions al Reial Madrid, 19 en Lliga i una en Lliga de Campions.

Si a algú no cal que li expliquin que un clàssic és més que un partit de futbol, aquest és Carles Puyol. El capità blaugrana és el jugador de l’actual plantilla del Barça que ha viscut més duels contra el Reial Madrid amb un total de 20 enfrontaments, 19 a la Lliga i un a la Lliga de Campions.

El bagatge és força equilibrat, ja que Puyol ha guanyat en sis ocasions, ha sumat set empats i ha encaixat set derrotes. Al Camp Nou, l’estadística també és igualada, amb tres victòries, cinc empats i dues derrotes.

Debut amb empat

El primer clàssic que va disputar Carles Puyol va ser el 13 d’octubre del 1999 al Camp Nou. Amb Louis van Gaal a la banqueta blaugrana, el Barça va empatar a dos conta el Reial Madrid de Toshack. Puyol va començar el partit des de la banqueta, però en el minut 37 va substituir Sergi. El de la Pobla de Segur va ser un dels millors del partit, en què va destacar per la seva combativitat i sentit de l’anticipació. En un partit elèctric, el Barça va patir l’efectivitat de Raúl que, amb dos gols, va ser clau en l’empat del Reial Madrid. Figo i Rivaldo van ser els golejadors del Barça.

El malson de Figo

Un dels clàssics que mai oblidarà Puyol ni l’afició blaugrana va ser el del 21 d’octubre del 2000. Va ser el del retorn de Figo al Camp Nou després de fitxar pel Reial Madrid. La pressió ambiental d’una afició que no li va perdonar la ‘traïció’ i l’impecable marcatge individual de Puyol van amargar la nit al portuguès, que va passar desapercebut, igual que el seu equip, que va caure derrotat per 2-0 amb gols de Luis Enrique i Simão. Puyol va ser un dels herois d’una nit inoblidable.

La cara amarga del clàssic

Puyol també va viure la cara més amarga d’un clàssic. Després de 20 anys sense guanyar al Camp Nou en un partit de Lliga, el Reial Madrid trencava el malefici i s’imposava per 1-2 el 6 de desembre del 2003. Puyol va sortir en l’onze inicial i, tot i ser el líder de la defensa i un dels destacats del partit, no va poder impedir la victòria blanca, amb gols de Roberto Carlos i Ronaldo. El Barça es va treure l’espina en la segona volta, després d’imposar-se al Santiago Bernabéu i retallar 18 punts al Reial Madrid, que va acabar tercer a la Lliga superat pel Barça i pel campió, el València.

La golejada de la dècada

El capità barcelonista va ser un dels protagonistes de la victòria més contundent de la dècada en un clàssic disputat al Camp Nou. El Barça va golejar els blancs per 3-0 el 20 de novembre del 2004 en un partit memorable en què els blaugranes van donar una lliçó de futbol a un Reial Madrid que vivia el final d’una etapa. Puyol va anul•lar Ronaldo i no va donar cap concessió als atacants madridistes. Eto’o, Van Bronckhorst i Ronaldinho van ser els golejadors d’un partit que suposava la confirmació que estàvem davant d’un Barça destinat a fer història amb dues Lligues, una Champions i dues Supercopes d’Espanya.

Victòria amb gust de triplet

L’últim clàssic que ha jugat Carles Puyol a l’estadi va ser el 13 de desembre de l’any 2008. El Barça es va treure el mal regust de la humiliació patida al Santiago Bernabéu l’any anterior, on va caure per 4-1. L’equip de Guardiola va guanyar per 2-0 un Reial Madrid més defensiu que de costum i en què debutava l’entrenador Juande Ramos substituint el cessat Bernd Schuster. Puyol va tornar a fer un partit impecable en defensa i va ser decisiu en el primer gol en rematar de cap un córner que Eto’o convertiria en l’1-0. El Barça deixava el Reial Madrid a 12 punts i obria el camí cap a la consecució d’un triplet històric.