26.11.2009 17:30

Piqué i Albiol, més que dos defenses

Jesús Carrillo

Serà el tercer clàssic per a Gerard Piqué i el primer per a Raúl Albiol. El català ha guanyat dos cops el Madrid i Albiol també sap que és derrotar el Barça, però amb la samarreta del València.

Si el valencià es recupera de les seves molèsties, serà titular contra el FC Barcelona. Piqué i Albiol són ferms candidats a ser els centrals titulars de la selecció espanyola en el proper campionat del món de futbol. El blaugrana és campió del triplet amb el Barça i suma una segona Champions amb el Manchester United, mentre que el ‘18’ madridista ha guanyat una Copa del Rei amb el València.

Versatilitat

Aquesta seria la paraula que millor pot definir els dos centrals. Albiol i Piqué són els millors exponents de la nova fornada de futbolistes espanyols que s’adapten a totes les necessitats dels seus equips. A més de les seves qualitats de defensors clàssics, els dos tenen una molt bona visió de joc des de la rereguarda, surten amb la pilota als peus amb eficàcia i garantia, i es poden convertir en qualsevol moment del partit en els davanters més resolutius, especialment en les accions a pilota aturada.

'Piquembauer'

Tot i que el sobrenom no acaba de fer el pes al blaugrana, des que vesteix la samarreta blaugrana Piqué ha deixat de ser una promesa de futur en terres angleses per convertir-se en el millor defensa central de la Lliga i un dels millors de tot el futbol europeu. Piqué s’ha apoderat de la titularitat al Barça de les Cinc Copes i també és un fix en els partits de la selecció espanyola de futbol. Amb només 22 anys, el futur de Piqué encara té un recorregut molt llarg.

Greu accident de trànsit

El defensa del Reial Madrid va estar a punt de perdre la vida en un greu accident de circulació el mes d’agost del 2004, quan anava cap a Madrid per incorporar-se a la disciplina del Getafe en qualitat de jugador cedit pel València. Albiol va estar set mesos de baixa com a conseqüència de les greus lesions que es va fer. El Getafe li va respectar el contracte, que encara no s’ha havia signat, i va jugar la segona volta de la Lliga. La temporada següent va tornar a València per guanyar-se un lloc a l’equip de Mestalla, en el qual va disputar en els últims tres anys una mitjana de 30 partits per temporada.