14.12.2009 17:34
Dos Rafa Márquez: homònims, amics i rivals
Sandra Sarmiento / Roger Bogunyà
Barça contra Atlante o Rafa Márquez contra Rafa Márquez. Aquest dimecres es podrien veure les cares dos jugadors que, a més de tenir el mateix nom, comparteixen amistat i equip a la selecció mexicana.
Si aquest dimecres no estan gaire atents a la semifinal del Mundial de Clubs, poden endur-se un
ensurt. Equivocar-se. I fins i tot celebrar un gol rival. És el que pot succeir quan s'enfronten
dos jugadors amb el mateix nom: Rafael Márquez.
Companys, sí; rivals, mai
Tots dos són mexicans. El del Barça té 30 anys i és defensa. El de l'Atlante va complir
recentment els 28 i és atacant, de manera que es podrien trobar més d'una, dues i tres vegades
sobre el camp si tots dos tècnics els alineen. El millor del cas és que es coneixen i fins i tot
han compartit vestuari en la selecció mexicana.
“Em porto bé amb ell i hem coincidit, però mai com a rivals”, ha reconegut el
jugador de l’Atlante a Barça TV i www.fcbarcelona.cat en la penúltima sessió d'entrenament
dels mexicans abans del duel.
Elogis per al Kàiser
El Rafa Márquez davanter adora el defensa. “És el millor de Mèxic. És l'estranger
actual que més temps fa que és a Barcelona i he estat dues vegades aquí i he vist que la gent li té
molt d’afecte”, explica. Curiosament, la parella del jugador de l’Atlante estudia
a la capital catalana.
No van coincidir a Mèxic
A part de la seva posició al camp, també els diferencia el seu segon cognom. El del Barça és
‘Álvarez’. El de l’Atlante és ‘Lugo’. Tot i així, tots dos mai van
coincidir a la Lliga mexicana. “Quan jo vaig arribar (al Pumas, el seu primer equip, el
2000), ell ja jugava al Mònaco. Serà molt bonic enfrontar-se a ell”, confessa el davanter. Si
es produeix, caldrà estar molt atents.
No canviaran el seu estil
El Rafa Márquez de l’Atlante considera el FC Barcelona “el millor equip del món a hores
d’ara”. De tota manera, aposta per conservar l'estil de l'equip mexicà.
“Intentarem fer el nostre joc, seguir la filosofia que ens caracteritza, que és jugar un bon
futbol i intentar que la sort estigui del nostre costat. Mirar de canviar-ho seria un error”,
analitza.
Sobre els punts febles del Barça, només en detecta un i molt improbable: l'excés de
confiança. “La confiança podria ser el seu pitjor rival, però és l'únic trofeu que els falta
i no crec que vinguin amb aquesta mentalitat”.