18.12.2009 10:02

L’Estudiantes apel·la al “partit perfecte”

Roger Bogunyà (enviat especial)

Els argentins es presenten a la final amb el cartell de no-favorits. L'Estudiantes ha conclòs l’Apertura en vuitena posició i només ha guanyat un dels seus sis últims partits jugats. La final del Mundial de Clubs ho és tot per a ells.

La victòria de l'Estudiantes a la Copa Libertadores va ser una sorpresa. L’equip va patir durant tota la competició per anar avançant fases i, en el moment de la veritat, el de les eliminatòries finals, va rendir millor que mai. També al duel final, on el Cruzeiro partia com a favorit. Segurament és aquest el missatge que més clar han de tenir els de Guardiola: quan s’ho juga tot, l’equip argentí ofereix el seu millor nivell.

Trajectòria irregular

I ara potser més que mai. Després d’haver completat un Apertura força discret -ha acabat vuitè a deu punts de Banfield, el campió-, l’equip no va oferir la seva millor imatge contra el Pohang Steelers coreà, al qual va vèncer per 1-2 tot i acabar els asiàtics amb vuit homes sobre el camp i jugant el seu davanter centre com a porter. Com dèiem: segurament això els fa encara més forts i perillosos. A la Lliga només va guanyar un dels seus últims sis partits.

“El partit s’ha de jugar”

Comparant aquestes xifres amb les del Barça no hi ha color. Però l'Estudiantes no renunciarà tan fàcilment al títol. Tot el contrari. Vol jugar, donar la sorpresa i endur-se el seu segon Mundial de Clubs. De fet, de tots els participants és l’únic que ja tenia una Copa Intercontinental a les seves vitrines. La va assolir el 1968 superant el Manchester United. “Estem preparats”, avisa Clemente Rodríguez, l’ex de l’Espanyol, poques hores abans de la final. I Desábato matisa: “El partit s’ha de jugar, però l’equip haurà de fer el partit perfecte”.

Verón i Boselli, les referències

Els argentins saben que hauran de transformar en gol les ocasions de què disposin. Per això hi és Boselli, màxim golejador de la Copa Libertadores i el sisè màxim realitzador de l’Apertura. Ell és la referència en atac, tot i que l’ànima i el nom més pronunciat de l’equip sigui Verón, un vell conegut a Europa. Curiosament, a la ‘Brujita’ se li diu així perquè al seu pare, que va ser membre de l’equip campió el 1968, li deien ‘Bruja’.

El més curiós, però, és que hi ha una tercera ‘bruixa’, Iani, que és el germà de Verón i que també juga al primer equip, tot i que té un rol molt i molt secundari.