18.12.2009 18:27
Verón: “Qui vulgui espectacle, que vagi al teatre”
Roger Bogunyà (enviat especial)
Segurament era el que faltava: escalfar el partit. Verón ha declarat la guerra al Barça recordant que a Anglaterra encara els diuen ‘The Animals’ més de 40 anys després d’haver guanyat la Intercontinental al Manchester United. Aniran a guanyar.
Si algú encara no estava convençut de la transcendència del partit, la roda de premsa de
l’Estudiantes de La Plata hauria d’haver acabat amb la incertesa. A l’Argentina
la final del Mundial de Clubs “és el partit del segle”, segons paraules del mateix
tècnic, Alejandro Sabella. Tant ell com el capità de l’equip, la ‘Brujita’ Verón,
han escalfat les hores prèvies al matx. Un vídeo sencer de la conferència de premsa dels argentins
seria la motivació perfecta per a la plantilla blaugrana.
“No serà un dia més, sinó el dia”
Perquè els ‘Pincharratas’ sí que estan motivats. Motivadíssims. La roda de premsa
ha estat carregada d’emotivitat i sentimentalisme, centrats sobretot en la figura del pare de
Verón, tricampió de la Copa Libertadores i un dels membres de l’equip campió de la
Intercontinental, ara fa 41 anys, contra el United. “Vaig néixer en un club amb un pare amb
un passat similar o millor que el meu, que va aconseguir títols importants per al club. No serà un
dia més, sinó el dia”, ha avisat Verón.
La victòria entre cella i cella
No s’ha parlat d’alineacions ni de sistemes tàctics. Només de
sentiments, com el del desig de victòria. “El que vulgui venir a veure un espectacle, val més
que vagi al teatre. Nosaltres el que volem és guanyar un partit”, ha explicat Verón.
I, de Messi, Verón només ha dit això: “Alguna cosa que no sàpiga de Messi? Us puc dir
el color dels seus calçotets i li vaig recomanar que no jugui”.
El tècnic s’ha expressat diferent i ha parlat de “solidaritat”,
“sacrifici”, “treball” i “humilitat” com a conceptes bàsics per
batre el Barça. I afegeix: “Sabem que hem de treure de dins nostre el màxim que tenim. Quant
més difícil és el rival, més hem de treure. Històricament ja ho hem fet abans”.
Serà un partit dur?
A hores d’ara no se sap quin partit es veurà. L’Estudiantes, en principi, és un
equip al qual li agrada tractar bé la pilota, cosa que no està garantida contra un rival com el
Barça. També hi ha divisió d’opinions entre tècnic i capità. Sabella afirma que no
plantejaran un partit dur: “Un dels manaments que tenim al club és entrar amb onze i acabar
amb onze i molt més tenint en compte la categoria del rival”.
La ‘Brujita’, aquest divendres més bruixa que mai, apel·la al record del 1968 per
superar els blaugranes: “A Anglaterra encara ens diuen ‘The Animals’. És la
idiosincràsia del club”. Que ningú es confiï: l’Estudiantes creu i molt en la victòria.
A qualsevol preu.
“Ser de l’Estudiantes és com enamorar-se”
Les respostes més llargues de la roda de premsa viscuda aquest divendres a la tarda al Zayed
Stadium d’Abu Dhabi han estat relacionades amb el sentiment de pertinença a
l’Estudiantes. Verón, que té un pare que hi va triomfar, l’ha definit de la següent
manera: “Ser de l’Estudiantes és el mateix que l’amor d’un pare cap al seu
fill. Jo ho defineixo així. Com si fos casa meva. És el que fem, el que vivim, el que respirem, el
lloc que ens va donar la possibilitat de créixer com a jugadors i com a persones.”
El tècnic, Alejandro Sabella, no va créixer a l’Estudiantes de La Plata sinó a River
Plate, tot i que el seu sentiment és també absolutament blanc-i-vermell. “Vaig tenir la sort,
el 1982, de jugar a l’Estudiantes. L’Estudiantes és com una aroma que penetra dins teu
i no te la pots treure i que permanentment es renova. És difícil explicar un sentiment. És com
enamorar-se. Un no sap com s’enamora”, ha explicat.
A posteriori, Sabella ha recordat com va conèixer Juan Sebastián Verón: “L’any
1982 vaig tenir la sort de jugar a l’Estudiantes i, abans dels partits a casa, arribàvem i
ens n’anàvem a la tribuna on eren els vestidors. I jo que jugava sempre veia un noi córrer i
pujar i baixar les escales de l’estadi. Ara el tinc a la meva dreta”.