20.12.2009 11:54

Com a Londres, com a Mònaco

Roger Bogunyà (enviat especial)

La victòria a Abu Dhabi va emular dues de les nits més màgiques del Barça aquest 2009: la de Stamford Bridge a Londres i la del Louis II a Mònaco.

Com en aquestes dues ciutats, el FC Barcelona va imposar-se a l’Estudiantes aquest dissabte ‘in extremis’. Primer, amb el gol de Pedro en el minut 88, recordant al d’Iniesta en el temps de descompte contra el Chelsea, que també va servir per fer l’1-1. Més endavant, amb el gol de Messi en el minut 110 de partit, una còpia de les sensacions viscudes a Mònaco el 28 d’agost, quan Pedro va segellar el triomf blaugrana a la Supercopa d’Europa també a la segona part de la pròrroga.

Canvis encertats

Josep Guardiola acostuma a clavar-la amb els seus canvis. A Mònaco, curiosament, Pedro va entrar des de la banqueta i va donar el gol de la victòria. Com aquest dissabte, quan va ocupar el lloc del lesionat Keita, que va tornar a marcar.

Però a la final del Mundial de Clubs els seus encerts van anar més enllà de tot això: l’entrada al camp de Jeffren va donar un nou aire a l’equip, molt més vertical i ràpid per la banda esquerra. Des del 5-0 contra la Cultural Leonesa que Jeffren no jugava amb el primer equip. Qui no s’arrisca, no pisca.

Ibrahimovic i Messi, endarrerits

El canvi de Pedro per Keita va suposar tot un ball de posicions. Sobretot per a Messi i Ibrahimovic, que van endarrerir la seva situació al camp per entrar molt més en joc. Pedro duia el perill per la banda dreta i Henry, i després Jeffren, feien anar de bòlit Clemente per l’altra banda.

El recital de combinacions entre Xavi, Ibra i Messi a tres quarts de camp va marejar els argentins, que, finalment, no sabien qui feia què al Barça. El mèrit és de tot el conjunt: de Guardiola per saber moure correctament les peces i dels jugadors per dur a terme les indicacions del tècnic.