24.12.2009 14:13

Puyol: “No hi ha res millor que guanyar”

Marc Guillén

El capità del FC Barcelona, Carles Puyol, recorda en aquesta entrevista totes les finals guanyades aquest 2009 pel FC Barcelona i fa balanç d’aquest any que ja forma part de la història del club blaugrana.

Ja s'exhaureixen els últims dies de l’any 2009 i és moment de fer balanç. Barça TV i www.fcbarcelona.cat han parlat amb el capità del FC Barcelona, Carles Puyol, perquè valori totes les vivències d'aquest any en què ha arribat a aixecar fins a sis vegades un títol.

Com se sent després d’haver aixecat l’únic títol que li faltava al club?
“Estic molt content, no només pel títol, que ja és molt important, sinó per tot el que hi ha al darrere, cinc títols més i de forma consecutiva. Crec que ha estat un any perfecte. Personalment, estic orgullós de formar part d'aquest equip. Ara ja ho tenim, ja està fet, i el que volem és continuar en aquesta línia.”

Són conscients al vestidor del que han guanyat?
“Som conscients que hem fet una cosa molt important, molt difícil de repetir i crec que amb el temps es valorarà molt més, però tots els jugadors sabem que serà molt complicat. S’ha aconseguit gràcies al treball, les coses no passen perquè sí. Som un grup molt unit i des del primer fins a l'últim anem tots en una mateixa direcció i això es nota al camp. Quan dic un grup no només em refereixo als jugadors i tècnics, sinó tota la gent que hi ha al darrere que també són molt importants i també gràcies a ells hem aconseguit tot això.”

A més, s’ha aconseguit amb més de la meitat de l’equip format a la casa...
“Per als jugadors de casa és un orgull que es compti amb nosaltres, que hi hagi tants jugadors formats al planter que siguin importants i que siguin titulars, i que, a més, recullin premis individuals com ho estan fent. És un orgull i si continuem cuidant el planter com fins ara, segur que en sortiran més.”

Sembla que estiguin creant un nou model propi, d’estil i filosofia...
“El Barça sempre ha treballat molt bé el planter. A vegades no sempre poden pujar tants jugadors de casa de cop, però s'ha treballat bé i ara estem recollint els fruits. Només cal paciència i un entrenador que els doni oportunitats, que és el més important.”

Analitzem una per una les sis competicions. Què recorda de la Copa del Rei?
“Recordo la final, que va ser un partit espectacular, per l'ambient i pel rival. De totes les finals que hem jugat, l’ambient que més em va agradar va ser el de la final de Copa del Rei. Luis Enrique sempre em deia que molta gent no dóna importància a la Copa, però la final pot ser un dels partits més macos que hi ha, i crec que té raó.”

I de la Lliga?
"La Lliga és la regularitat, el que et dóna el dia a dia, cada setmana... és molt difícil guanyar-la, però crec que si estàs bé a la Lliga, pots guanyar els altres títols. Aquest any, vam donar el cop final al Bernabéu, encara que hi ha més partits. El Madrid ens ho va posar molt difícil, va fer uns números espectaculars, però el partit del Bernabéu va ser el cop final, i de la forma com vam guanyar, vam sentenciar la Lliga. No deixen de ser tres punts, però tots dos equips lluitàvem pel títol, és el màxim rival i repetir un resultat així és gairebé impossible. A més, la temporada anterior havíem hagut de fer el passadís i vam perdre, però guanyant 2-6 dónes la volta a la truita i t'oblides d'allò.”

Quina imatge li ve al cap quan recorda la Lliga de Campions?
“Dues. El moment de guanyar a Roma i el gol de l’Andrés contra el Chelsea. Una jugada que ho va canviar tot. Estàvem eliminats i amb la sort de l’Andrés, vam arribar a la final i vam poder guanyar-la.”

La temporada 2009/10 va començar amb un nou títol, la Supercopa d’Espanya, potser el menor dels sis títols...
“No, tots els títols són importants per a nosaltres, volem guanyar sempre i aquesta temporada ho hem demostrat sortint a totes des del primer minut. Si és una final té més importància, i a la Supercopa espanyola veníem d’una temporada molt dura amb molts partits, però el cos tècnic ens va deixar uns dies per descansar, desconnectar i agafar forces. Vam arribar sense tants entrenaments com ells, però amb el cap net, que és el més important.”

La Supercopa d’Europa va costar més...
“El Xakhtar va ser un rival molt complicat, però per sort Pedro va poder fer el gol de la victòria. Molta gent es pensava que seria un partit fàcil, però els jugadors teníem clar que seria difícil, alguns ja teníem l’experiència de perdre contra el Sevilla el 2006 i no volíem que tornés a passar. Vam patir molt, però la vam guanyar."

I per acabar, el Mundial de Clubs...
“Per moments la cosa va estar complicada i a molts els va venir al cap el que va passar el 2006 i que la cosa s’escaparia de nou. Des del primer minut vam sortir a guanyar, però ens vam trobar amb el gol en contra. Vam seguir lluitant i ells, a la segona part, se'n van ressentir perquè van treballar i córrer molt, encara que van aguantar fins als últims minuts. A la pròrroga, nosaltres teníem clar que guanyaríem perquè vèiem l’equip rival molt cansat.”