09.01.2011 12:04
Els tres finalistes, vistos des de casa
www.fcbarcelona.cat
Messi, Xavi i Iniesta posaran a Zuric el colofó final a un any ple d’èxits esportius. Ells ja han explicat com han viscut el 2010 dins dels terrenys de joc,i ara és el torn que les seves famílies valorin com l’han viscut des de casa.
Els coneixen millor que ningú. Saben quines són les seves passions i les seves pors. Els han
acompanyat en els moments difícils i han compartit les alegries de les bones etapes.
Són
els familiars dels tres cracs blaugrana que aquest dilluns brillaran en el firmament futbolístic
mundial. Les vivències del 2010, el patiment i l’orgull que es respira al nucli familiar dels
futbolistes, o com són els blaugranes entre els seus, són algunes de les qüestions que Rodrigo
Messi (germà de Leo Messi), Joaquim Hernández i Mercè Creus (pares de Xavi Hernández) i José
Antonio Iniesta i María Francisca Luján (pares d’Andrés Iniesta) han confessat a
www.fcbarcelona.cat i Barça TV.
Per unanimitat: el 2010, un any fantàstic
Tres famílies diferents, cinc valoracions i una opinió unànime. A can Messi, Iniesta
i Hernández coincideixen que el 2010 ha estat un gran any per als futbolistes de la família.
“Aquest 2010 ha estat magnífic, màxim. L’Andrés va tornar a jugar a un gran nivell
després d’un any de lesions, va guanyar el Mundial, va marcar el gol i, a més a més, serà
pare d’una princeseta”, explica orgullosa María Francisca Luján. Els pares de Xavi
qualifiquen “d’espectacular” l’any que Xavi està fent: "Està vivint els
millors moments de la seva trajectòria esportiva”. Rodrigo Messi destaca les “coses
precioses” que ha viscut el seu germà en un any però, que “no supera el 2009”.
La vida amb un crac a casa
Com deu
ser tenir un crac a casa? Com és la convivència amb els millors futbolistes del planeta? En aquest
cas tampoc hi ha diversitat d’opinions entre els familiars, ja que tots tenen la normalitat,
la humilitat i la senzillesa com a pautes de conducta diària. “Malgrat els èxits aconseguits,
és un nen, el mateix que va entrar a la Masia, no ha canviat”, assegura el germà del
‘10’ del Barça, que afegeix que en Leo “viu per a la família, i com a millor
futbolista que és, millor és com a persona”.
Per a Joaquim Hernández, és vital “tenir en tot moment els peus a terra i no deixar-se
endur per l’eufòria”, ja que "el futbol és un món complicat en què toca viure moments
de tot tipus”. En aquest sentit, i fent menció a l’experiència viscuda pel seu fill, en
Joaquim lloa la “senzillesa i els valors humans" del seu fill, de qui assegura sentir-se molt
orgullós.
De
Fuentealbilla a Barcelona la vida sí que va canviar per a la família Iniesta. “Nosaltres som
persones del carrer i que l’Andrés estigui on està suposa una altra manera de viure. Vius de
manera més còmoda, perquè t’ho pots permetre, però la relació de pare a fill no ha canviat.
Sempre hem estat una família molt unida i ho continuem sent”, admet José Antonio Iniesta.
Patidors orgullosos
Orgull i patiment són la incombustible barreja que senten les famílies dels futbolistes des
del sofà de casa o
la
graderia de l’estadi. “Sent mare d’un jugador, pateixes de moltes maneres: perquè
no es faci mal, perquè li surti bé i perquè es guanyi el partit. No ho mires per tu, t’ho
mires per ell, pel teu fill”, afirma Mercè Creus. José Antonio Iniesta tampoc amaga la
controvertida sensació que viu quan el ‘8’ blaugrana salta a la gespa: “La
veritat és que pateixes perquè és fill teu, i ara, quan els resultats són bons, gaudeixes
molt”. A casa dels Messi la cosa no varia, es pateix: “No patim perquè canviï com a
persona, patim perquè no el lesionin, perquè rep tants cops!”, comenta Rodrigo, el qual
confessa que els seus pares viuen tan intensament l’evolució d’en Leo que des que va
començar a jugar miren els partits separats.