03.02.2011 14:40

Les finals de Copa entre el Barça i el Reial Madrid

Manel Tomàs

Al llarg de la història el Barça i el Reial Madrid s’han enfrontat cinc vegades a la final de la Copa. El balanç afavoreix els colors blaugrana, amb tres títols per dos de l’equip blanc.

Un partit Barça-Madrid sempre és sinònim de passió i polèmica. Així, a les cinc finals de Copa entre els eterns rivals del futbol estatal (1936, 1968, 1974, 1983 i 1990) hi ha hagut literalment de tot, però en cap cas han estat partits ensopits.

Aquella aturada de Zamora....

La primera final entre Barça i Reial Madrid es va donar a la Copa 1935/36. La cita va ser el 21 de juny del 1936, a València, en un ambient molt caldejat per motius extraesportius (la Guerra Civil esclataria poques setmanes després). Les figures del Barça eren els davanters Ventolrà, Raich i Escolà, però a la porteria madridista hi havia el gran Ricardo Zamora, el 'Diví'. En el primer quart d’hora de partit, el Madrid es va avançar amb dos gols d’Eugenio i Lecue, però Escolà va escurçar distàncies en el minut 29. A partir d’aleshores el domini blaugrana va ser insistent, però Zamora es va mostrar inexpugnable. De fet, en el darrer minut va fer una aturada inversemblant que va privar el Barça de l’empat: Escolà va xutar de manera potent i molt col·locada al pal esquerre, però quan tothom cantava el gol, el 'Diví' va agafar la pilota amb l’avantbraç a la mateixa línia de porteria. Al capdavall, el Barça no va merèixer perdre aquell partit.

La final de les ampolles

L'11 de juliol del 1968 el Barça va derrotar el Reial Madrid a la final de Copa a l'estadi Santiago Bernabéu. Va ser la famosa "final de les ampolles". Aquell partit, però, no va passar a la història per la seva excel·lència futbolística, que va ser més aviat escassa. Tanmateix, el Barça va jugar amb molta serenitat i solidesa defensiva davant un Reial Madrid molt nerviós que, en el minut 6, va encaixar un gol en pròpia porteria, obra de Zunzunegui. Després, tots els atacs blancs van ser estèrils davant la porteria de Sadurní i el títol va ser per al conjunt blaugrana. El trist epíleg va arribar quan una part del públic de Madrid no va saber perdre i va llançar desenes d’ampolles de vidre contra els jugadors barcelonistes.

La revenja blanca pel 0-5

Per al Barça, la temporada 1973/74 va ser sinònim de joia, amb una Lliga triomfant i un sensacional 0-5 aconseguit al Santiago Bernabéu. Malauradament la Copa va ser una altra història. De nou, blaugranes i blancs es van veure les cares a la final del torneig del KO, aquesta vegada a l’estadi Vicente Calderón, el 29 de juny del 1974. La normativa vigent aleshores no permetia l’alineació de jugadors estrangers a la Copa, i val a dir que el Barça va notar molt més les baixes de Cruyff i Sotil que el Madrid les de Netzer i Mas. Aquesta circumstància, unida al cansament acumulat durant tota la temporada, va fer que el partit acabés amb un clar 4-0 per al Madrid, amb gols de Santillana, Rubiñán, Aguilar i Pirri.

El golàs de Marcos

La primera final de Copa en democràcia entre merengues i culers va tenir lloc el 4 de juny del 1983, a La Romareda. Maradona era  l'estrella barcelonista i ho va demostrar en el minut 32, quan va fer una assistència magnífica a Víctor perquè marqués l'1-0. En el minut 50, però, una errada de Gerardo va permetre a Santillana establir l’empat. Era un resultat injust, ja que els barcelonistes estaven superant un desconcertat Madrid, però els minuts van anar passant i tot feia pensar en una pròrroga. Va ser en el minut 89 quan es va produir la jugada del partit, amb una centrada de Julio Alberto que Marcos va rematar en planxa de manera espectacular al fons de la porteria de Miguel Ángel. L’alegria entre els jugadors barcelonistes va ser indescriptible.

Tensió i victòria a València

El darrer enfrontament en una final de Copa va ser el 5 d’abril del 1990 a Mestalla i va estar marcat per la duresa al camp i la passió a les graderies. El madridista Hierro va ser expulsat en el minut 45 per acumulació de targetes grogues i l’ambient general es podia tallar amb un ganivet. Però en la segona part el Barça va saber imposar la seva superioritat i va guanyar el títol gràcies als gols d’Amor (minut 68) i Julio Salinas ja a les acaballes del matx. Després d’una Lliga no gaire lluïda, per a aquell equip que entrenava Johan Cruyff des de l’any 1988, aquella Copa va resultar paradigmàtica, ja que va servir per encetar l’època gloriosa del Dream Team, el de les quatre Lligues consecutives i la Copa d’Europa de Wembley.