Els mitjans de comunicació anglesos analitzen el partit entre 'gunners' i blaugranes subratllant la importància de la Masia en la consecució dels títols de l’equip de Guardiola.
Tres lliçons
Abans de saltar a l’Emirates Stadium, segons
Sid Lowe a
The Guardian,
l’Arsenal hauria d’haver après tres lliçons,
que s’estableixen a partir de tres partits del Barça en els darrers temps:
l’estreta pressió defensiva de l’Inter de Milà a San Siro a la Champions League de
l’any passat; les dues línies defensives de l’Sporting de Gijón en el darrer partit de
Lliga, i la manca de pressió i poca possessió de pilota del Reial Madrid al 5-0 del Camp Nou.
L’Arsenal-Barça d’aquesta nit s’està vivint a Anglaterra com alguna cosa més que
un partit de futbol i la premsa britànica ha apostat per analitzar aquest partit de vuitens de la
Champions com un
“xoc d’ideals i principis compartits”. I és que el model Barça
és un referent mundial que l’entrenador de l’Arsenal, el francès Arsène Wenger, ha
intentat imitar. De fet, l’eliminatòria es planteja als rotatius anglesos com la de dues
entitats que aposten pels joves.
Noms propis
En aquesta eliminatòria els noms propis són sens dubte els de jugadors com
Leo Messi,
Xavi Hernández i
Andrés Iniesta, sense oblidar els dels ‘gunners’
Cesc Fàbregas i
Jack Wilshere, capità i jove promesa de l’equip de Londres.
Segons
Alan Hansen, en un article al The Telegraph,
Cesc té aquest dimecres una oportunitat de pujar un nivell més com a futbolista
i assolir l’altura de
Roy Keane i
Steven Gerrard. “Cesc és el millor jugador de la temporada a la Premier
League, per tècnica i perquè és el traductor de la visió de Wenger dins del camp. No obstant això,
si vol ser un dels millors jugadors del món ho ha de ser contra el millor equip del món”.
“Veritables gegants del futbol”
De la mateixa manera, l’entrenador del Liverpool,
Kenny Dalglish, en una columna al ‘Daily Mail’ es planteja si
Wilshere, la perla del planter ‘gunner’, podrà oferir el seu millor
nivell
contra els “veritables gegants del futbol”. En el partit d’Anglaterra contra
Dinamarca,
Wilshere es va mostrar “impressionant” i cal veure si el jugador pot
mantenir el seu nivell contra l’equip de Guardiola.
Segons Dalglish, contra el Barça, Wilshere s’enfrontarà a tres jugadors com Messi, Xavi
i Iniesta, de similar alçada, i quedarà demostrat que per jugar al futbol modern “no és
necessari ser un Arnold Schwargenegger”.
Model Masia
El model del Barça és, per
Paul Hayward a ‘The Guardian’, “antagònic” al sistema dels
equips de la Premier League i la resta de clubs europeus
“haurien de copiar la Masia perquè l’educació és la base de la història del
Barça”.
Segons Hayward a la Champions, el FC Barcelona té un 70% de possessió de mitjana per un 57% de
l’Arsenal, una xifra que sembla “miserable”. Aquestes estadístiques “no
s’aconsegueixen de la nit al dia, sinó que són el producte d’anys i anys
d’experiència”.
I aquest model és el que justament comenta
Matías Krug a la BBC quan explica el
dia a dia del planter blaugrana,
agafant de base unes paraules d’Andrés Iniesta: “Hem crescut junts amb la mateixa
idea de futbol al cap i juguem amb la mateixa filosofia de joc”.
Massa confiança en el talent dels joves? Massa jugadors baixets? Excés de confiança en el seu
joc? Anglaterra es planteja alguns dubtes que ells mateixos acaben responent: en els darrers anys
el joc del Barça és “sublim” i “els títols avalen l’aposta de joc de
Guardiola”.