Remuntar el 2-1 a l’Arsenal no és, ni de bon tros, una missió impossible. La història del FC Barcelona està plena de remuntades heroiques davant rivals de gran entitat. Des que el Barça va debutar en competicions europees l’any 1955 s’ha vist obligat a remuntar un 2-1 del d’anada en cinc ocasions i en tres d’aquestes ha aconseguit superar l’eliminatòria.

L’Ipswich de Bobby Robson

L’últim cop que el Barça es va veure obligat a aixecar un 2-1 en contra va ser, curiosament, davant un equip anglès. L’Ipswich Town entrenat per Bobby Robson, que anys després seuria a la banqueta blaugrana, va ser el rival del Barça als quarts de final de la Recopa d’Europa de la temporada 1978/79.

En el partit d’anada jugat a Portmand Road, l’equip anglès es va imposar per 2-1 en un partit marcat per la polèmica arbitral. Els blaugranes van reclamar al col•legiat hongarès Karoly Palotai una falta al porter Artola en la jugada del primer gol local, mentre que els anglesos van demanar l’expulsió de Zuviría per joc dur. Gates va marcar els dos gols de l’Ipswich, mentre que Esteban va ser l’autor del gol blaugrana.

La nit del 21 de març del 1979 el Barça no va fallar Camp Nou. L’equip de Lucien Müller va guanyar per 1-0 gràcies a un gol de Migueli en el minut 38. Va ser un resultat molt curt pels mèrits del Barça que va ser molt superior a l’equip anglès.

Els gols de Rifé i Zaballa eliminen el Royal Anvers

En els setzens de final de la Copa de Fires del 1966, el Barça també va haver de superar un 2-1 de l’anada. El rival era el Royal Anvers belga. Eladio, en pròpia porta, i Segers van marcar els dos gols dels locals, mentre que Rifé aconseguiria el 2-1.

En el partit de tornada jugat al Camp Nou, el Barça va imposar-se amb autoritat per 2-0 en un partit en què va haver de jugar amb 10 jugadors des del minut 28 per una lesió de Chuss Pereda. Rifé i Zaballa van marcar els dos gols que van servir per capgirar l’eliminatòria.

Moneda a l’aire i el Barça supera el Hannover

En la següent ronda de Copa de Fires, la classificació per als quarts de final entre el Barça i el Hannover es va decidir a cara o creu. En aquella època, els gols marcats en camp contrari no tenien valor doble i encara no s’havia instaurat la tanda de penals per resoldre les eliminatòries empatades. En cas d’empat, es jugava un tercer partit i si cap dels dos equips aconseguia la victòria, la classificació es decidia amb el llançament d’una moneda per part de l’àrbitre.

En el partit d’anada, el Hannover es va imposar per 2-1, mentre que a la tornada, el Barça va guanyar per 1-0, resultat que ara li hauria donat la classificació. Es va jugar un tercer partit de desempat al camp del conjunt alemany i que va finalitzar amb empat a un gol després d’una pròrroga. La sort del cara o creu va dictar sentència i el Barça va assolir la classificació per als quarts de final.

El Leeds fa fora el Barça de la final

El barcelonisme encara recorda amargament la semifinal de la Copa d’Europa davant el Leeds United l’any 1975. La màgia de la diada de Sant Jordi al Camp Nou no va ser prou màgica per remuntar el 2-1 encaixat a Ellan Road en el partit d’anada. Bremner i Clarke van ser els autors dels dos gols de l’equip anglès, mentre que Asensi, de falta directa, va marcar el gol de l’esperança blaugrana.

A la tornada, el Barça en tenia prou amb un 1-0 per passar a la final. El Camp Nou va presentar les millors gales per viure una nit històrica, però el Leeds va esguerrar la festa. En el minut 6, Lorimer marcava el 0-1 deixant glaçat l’estadi. Tot i el domini blaugrana, el gol de l’empat no arribaria fins al segon temps, quan Clares remataria una centrada de Gallego. L’ordenada defensa anglesa va saber aguantar les escomeses locals i el Barça es va quedar a un gol de forçar la pròrroga que l’hauria conduït fins a la final.