El futbol és un esport col·lectiu en què s’ha de guanyar. Així entén aquest esport un Seydou Keita que, després de tres anys al Club, és més conscient que mai de la sort que té d’estar al FC Barcelona.

Com arriba l’equip en el tram final de la temporada?
“Amb l’excepció de Puyol i Abidal, arribem perfectes al moment decisiu. Tenim opcions als tres títols i un bon avantatge amb el Reial Madrid que intentarem mantenir i, si podem, augmentar.”

Els va bé l’aturada per seleccions per desconnectar mentalment?
“Sí, de vegades va bé parar una mica per tornar a començar més fort. Però no podem aturar-nos del tot, perquè ara arriba el moment més difícil de la temporada. Podem desconnectar una mica, però treballant més fort encara, perquè el moment més important arriba ara.”

El triplet és una paraula tabú, però ara firmaria guanyar dos títols?
“No, som futbolistes i tenim l’ambició de guanyar-ho tot, però, com vam comprovar el primer any, és més fàcil de dir que de fer. Ara podem repetir-ho, però falten molts partits. La Lliga és el treball de tota la temporada i sempre guanya el millor, però la Copa i la Champions es decideixen per detalls. D’altra banda, he de reconèixer que amb la feina que estem fent, si tenim una mica de sort, podem aconseguir una cosa gran.”

És el tretzè jugador amb més minuts, però aquest curs no està jugant tants minuts com d’altres temporades. En té prou?
“Sóc ambiciós com tothom i m’agrada jugar tots els minuts possibles, però sóc conscient que jugo al millor equip del món. Un equip de futbol no són només 11 jugadors, i si el míster decideix que jugui 15 minuts els he de jugar el millor possible. De vegades els futbolistes som una mica egoistes, però jo intento ajudar els companys, ja sigui jugant o no. Jo hi sóc per ajudar, perquè, si guanyem, al final de temporada tothom serà feliç.”

Guardiola ha parlat amb vosté?
“Jo sempre he dit que no vull parlar amb els entrenadors i ja li vaig dir al Pep en la primera temporada. Per mi no cal parlar, perquè jo vull jugar com la resta de companys i sé que la feina de l’entrenador és molt difícil. Ara hi ha companys que estan jugant més perquè ho estan fent millor, i s’ha d’acceptar i treballar per millorar, perquè si estàs en un moment bo el míster et posa. Jo crec en Déu i sé que estic en un moment més difícil que l’any passat, però jo treballo i no hi ha cap problema. Alhora no se li pot dir res al míster, perquè fa canvis però l’equip guanya igualment.”

Com valora la renovació d’Alves?
“És una notícia molt important per a nosaltres, perquè és un jugador molt bo i un gran company. El Dani és el jugador que ‘escalfa’ el vestidor posant música, que sempre balla, i és un noi molt bo.”

Durant aquest procés, algun dia l’han vist capficat?
“No, no (entre somriures), el Dani no canvia mai, sempre està de bon humor.”

És important tancar aquests temes perquè hi hagi tranquil·litat al vestidor?
“Sí, és important per a ell i per a l’equip. En el moment decisiu i més difícil de la temporada tenir tranquilitat és important per tenir el cap fred.”

Com es plantegen el fet de jugar quatre partits amb el Madrid? Preferirien no jugar-hi tants cops?
“Bé, de moment tenim dos partits i després ja ho veurem. Ara és important concentrar-se en el primer partit que ens ve i així anar fent. Ja tindrem temps de pensar en el Madrid. Tot i les victòries en els últims clàssics, no serà gens fàcil enfrontar-nos-hi.”

Creu que el Madrid ha crescut en la segona volta i que jugaran diferent en els pròxims enfrontaments?
“El 5-0 va ser el partit més bonic de la temporada per a tots, però segur que el Madrid ha canviat molt, perquè un resultat així no és fàcil d’acceptar i seran partits complicats. Però no m’agrada parlar dels contraris, ara el nostre objectiu és treure els 6 punts abans del Bernabéu.”

És més perillós enfrontar-se als quarts de la Champions amb el Xakhtar que no pas amb un equip amb molt pes en aquesta competició?
“És un rival molt difícil. Encara em recordo de Mònaco, on vam guanyar en l’últim minut. Tenen molts brasilers i no serà fàcil, però el Barça sempre juga per guanyar.”

Es retrobaran amb Txigrinski. Creu que es va ser injust amb ell?
“El Dima és molt bona persona i un gran jugador, però jugar al Barcelona no és fàcil. Aquí hi ha els millors jugadors del món i no va tenir temps per adaptar-se a l’idioma i al joc. Però és un jugador molt bo.”

En els darrers partits us ha mancat efectivitat. Per què passa això?
“Al futbol hi ha moments bons i moments difícils. Durant una temporada és impossible estar sempre guanyant tres o quatre a zero, així que quan arriben els moments complicats és quan has de fer-ho tot per seguir guanyant. Quan no et surten les coses és vital seguir guanyant, perquè després el futbol canvia i la pilota torna a entrar fàcilment.”

No li agrada parlar dels àrbitres, però motius en teniu cada setmana per fer-ho. Teniu la sensació que alguns missatges del rival, al final acaben condicionant?
“No si tu estàs a dalt, els que estan a baix sempre parlen per intentar desconcentrar-te. Nosaltres no tenim cap problema. Sabem que els àrbitres són humans i també s’equivoquen. No passa res, sabem que els resultats depenen de nosaltres, i si fem el que ens mana l’entrenador tenim moltes possibilitats de guanyar.”

És molt amic amb l’Abidal, com està?
“Bé. Ell i la seva família estan passant per un moment difícil, però està alegre com sempre. Vaig estar amb ell el mateix dia de l’operació, i una hora abans d’entrar al quiròfan seguia fent les mateixes bromes de sempre. És una persona excepcional, però segur que no és fàcil, i per això hi som nosaltres i l’afició, per ajudar-lo.”

Aquesta actitud tan positiva que ell ha tingut, els ha ajudat a positivitzar la seva malaltia i a convertir una notícia tan trista en un element motivador per al conjunt?
“Sí, sens dubte. El dia que es va saber, em va trucar a les onze de la nit i em va dir que tenia aquest problema. I jo li vaig dir que era impossible. Jo estava trist, però ell estava bé. Llavors, vaig dir-me, ‘ok’, si l’Éric està bé jo també he d’estar bé per donar-li suport. Si jo estic capcot no serà bo per a ell, i així mateix va passar amb el vestidor. Tots estavem tristos, però el dia que va venir a veure’ns tots ens vam dir: hem d’estar alegres per donar-li suport, perquè és una persona fantàstica.”

En moments com aquest és quan més es nota la unió i la pinya d’aquest vestidor?
“Mira, jo he jugat a molts equips, però la humilitat d’aquest vestidor és completament inusual. Tinc 31 anys i puc assegurar-te que la humilitat d’aquests jugadors és increible. Per exemple, em recordo del primer any que vaig estar aquí, quan es va morir el pare del Juan Carlos Unzué i tot el Club va anar a Navarra. Mai havia vist una cosa similar i això és molt significatiu. Des de tots els àmbits, aquest Club desprèn una humilitat molt important.”


Com veu Puyol? Creu que podrà ajudar en el tram final?
“Esperem que sí, perquè és un jugador important per a l’equip. Mira, no m’agrada parlar per als mitjans, però si ho faig només sé dir la veritat i t’asseguro que és genial com a persona. Està treballant molt amb els fisioterapeutes i esperem que arribi aviat per ajudar-nos.”