Seu és un dels gols més populars de la història del Barça en blanc-i-negre. El 23 de novembre del 1960, Evaristo de Macedo (Rio de Janeiro, 1933) va marcar un gol en planxa que classificava els blaugranes per als quarts de final de la Copa d’Europa i, al mateix temps, eliminava per primera vegada el Madrid de Di Stéfano.

És la diana més recordada d’un futbolista que va triomfar al Barça al costat de Kubala, Suárez, Kocsis, Czibor i companyia (1957-62). Era un davanter infal·lible, capaç de marcar 176 gols en 226 partits. Després del Camp Nou va passar-se a les files de l’etern rival (1962-65), abans de retirar-se al Brasil. És des d’allà on segueix amb atenció l’actualitat blaugrana i des d’on ha atès www.fcbarcelona.cat per parlar dels propers duels entre culers i merengues.

-Quines notícies arriben al Brasil dels pròxims quatre clàssics?
“Veig tots els partits de la Lliga espanyola i penso que el Barça té un avantatge molt gran perquè té un equip que juga junt des de fa temps. Està més acoblat. El Madrid, en canvi, té bones individualitats i pitjor conjunt. La diferència entre l’un i l’altre és el col·lectiu”.

- Segons el que ha vist, qui creu que arriba millor al tram decisiu?
“En aquests moments el favorit és el Barça. Està millor, s’ha demostrat durant tot l’any a la Lliga, que és el que marca la regularitat”.

- Pot influir en els seus enfrontaments directes el fet que siguin els blaugranes els que han guanyat els últims cinc clàssics?
“Segur. El Madrid pensa molt en això. Quan jo era futbolista i jugàvem contra un equip amb una dinàmica guanyadora hi havia el temor que pogués tornar a passar. De totes maneres, haig de dir que el Madrid em sembla un equip amb molta personalitat”.

- Es diu que els estils de joc de Barça i Madrid són antagònics. Vostè amb quin es queda?
“A mi m’agrada molt més com juga el Barça. En cada acció hi ha molts moviments i els seus jugadors tenen molta qualitat tècnica”.

- S’ha de prioritzar algun dels quatre partits que vénen contra l’etern rival?
“No ho crec. Tots els Barça-Madrid són importants. Ara bé, sí que és cert que a la Lliga el Barça podrà jugar tranquil. No hi ha problema. En canvi a la Copa del Rei i a la Champions no serà així”.

- Per tant, veu la Lliga blaugrana?
“El partit de dissabte no té una importància fonamental. El Barça té molts punts d’avantatge. Passi el que passi al Bernabéu, diria que el Barça guanyarà el campionat. És molt difícil que el perdi, ja que només depèn d’ell”.

- Després vindrà la final de Copa…
“No tindrà res a veure. És un partit únic i és diferent a tot, és un guanyar o morir. Depèn del dia i de la inspiració dels jugadors. El pronòstic és incert”.

- I, per acabar, les semifinals de Champions.
“La Copa d’Europa també serà una altra cosa respecte a les altres dues competicions. La clau rau a saber jugar a doble partit. Per exemple, si comences a fora, es pot fer d’entrada un plantejament més defensiu per obtenir un bon resultat, encara que sé que el Barça sempre juga a l’atac. No sap jugar a la defensiva”.

- Vostè coneix millor que ningú què és afrontar una eliminatòria europea amb el Reial Madrid. Hi ha semblances entre la trajectòria de l’equip actual i el seu, el del 1960?
“Aleshores tots els equips estaven força igualats, encara que el Madrid sobresortia una mica perquè havia guanyat molts títols i això li donava la condició de favorit. El vam aconseguir eliminar i vam seguir un camí molt difícil fins a la final de Berna, de trist record”.

- I si es donés el cas que el Barça requerís d’èpica, quin jugador creu que podria marcar un gol ‘a l’estil Evaristo’?
"No ho tinc clar. Veig el Barça jugar i no tinc la sensació que ho faci amb un davanter centre pur, amb un rematador que caci les centrades. De totes maneres, qualsevol que marqui segur que farà molt feliç l’afició”.