Des d’aquest diumenge i fins dimarts, repassem cadascuna de les tres finals de Copa –de les cinc disputades– que el Barça ha guanyat al Madrid. La primera és la del 1968, la 16a Copa de la història del FC Barcelona, que va arribar al Santiago Bernabéu en una final plena de polèmica i que es va resoldre amb un gol ràpid i en pròpia porteria de Zunzunegui, en el minut 6, després d’una centrada de Rifé. A partir d’aquell matx es van prohibir les ampolles de vidre als estadis.

“Un partit fluixet”

Carles Rexach, en el programa ‘Històries de la Copa’ de Barça TV, que s'estrena aquest diumenge a les 21.30 hores i en què participen també Guillermo Amor, Julio Alberto i Andoni Zubizarreta, reconeix que “va ser un partit fluixet i amb moltes patades”. “El millor de tot va ser el resultat, que ens va permetre salvar la temporada”, afirma Rexach, que llavors tenia 21 anys.

La Copa com a salvació

I no li falta raó. Aquella temporada, el FC Barcelona va acabar segon a la Lliga, amb 39 punts, tres menys que el Madrid, campió de Lliga per segon any consecutiu. El conjunt blaugrana, en canvi, no es proclamava campió de Lliga des de la temporada 1959/60 i tenia la Copa com a salvació. “En aquella època al Barça li costava molt guanyar la Lliga i la Copa era la salvació, el camí més ràpid per assolir un títol”, confessa Rexach.

De la mili al Bernabéu

Per a Carles Rexach va ser una final molt especial. “Jo només havia jugat la primera ronda d’aquella Copa, contra l’Sporting. Després vaig marxar a fer la mili i vaig tornar per a la final. Va ser una satisfacció que em vinguessin a buscar per jugar-la. Ara seria impensable una cosa així”, relata Rexach, que destaca el joc d’aleshores en finals com aquelles, quan “es jugava al límit del reglament, sovint amb lesionats de gravetat, i hi havia un marcatge a l’home molt intens”.