Com la del 1968, la final de Copa entre Barça i Madrid del 1983 va ser un partit per a homes. Dur i també molt igualat, resolt per Marcos al límit del temps, quan semblava que el matx s’abocava a la pròrroga, després del gol inicial de Víctor i l’empat de Santillana a la represa. Rexach i Julio Alberto, protagonistes d’aquella final, repassen aquella final al programa ‘Històries de la Copa’ de Barça TV.

L’errada de Gerardo

La final havia començat d’allò més bé gràcies a una assistència de Maradona cap a Víctor, autor de l’1-0. Una errada de Gerardo en la passada cap al porter, però, va permetre al Madrid entrar a la final. “ Gerardo es va confiar massa. Fins llavors teníem el partit controlat, però una errada la pot cometre tothom”, explica Julio Alberto, que destaca les reiterades faltes que va rebre Maradona aquell dia: “Amb les entrades que li fan el partit no acabaria [per la quantitat d’expulsats] si es jugués avui”.

Un gol amb l’orella

Sortadament, aquella errada de Gerardo no va tenir cap conseqüència final i el títol va ser blaugrana. El gol de Marcos amb el cap, després d’una nova centrada de Maradona, va permetre al Barça endur-se aquell títol al límit del temps. “Realment el fa amb l’orella”, corregeix Julio Alberto.

Per Rexach, aquella final va estar marcada per les excessives conduccions de pilota. “El marcatge a l’home feia que Diego, Schuster o Carrasco conduïssin la pilota amb molts tocs de pilota. Tots tenien la necessitat d’anar-se’n del seu home”, explica.

Una Lliga discreta

El partit, dirigit a les banquetes per dos històrics com Di Stéfano i Menotti, va arribar carregat d’urgències per a tots dos bàndols. Madrid i Barça havien acabat segon i quart, respectivament, la temporada de Lliga. El títol a la regularitat havia estat per a l’Athletic Club. És per aquest motiu que la Copa assolida a Saragossa a final de temporada va per metre al Barça tancar el curs amb un gran record.

► Copa: clàssics amb final feliç (I): la final de les ampolles (1968)