S’arribava a la cita amb un Madrid pletòric, que aquella temporada 1989/90 acabaria adjudicant-se la Lliga per cinquè any consecutiu. El FC Barcelona, ja amb Johan Cruyff a la banqueta, afrontava la final amb l’objectiu de salvar la temporada. Els gols d’ Amor i Julio Salinas en la recta final van donar el triomf al conjunt blaugrana.

Amor: “Un partit que va servir de molt”

Guillermo Amor recorda aquell matx al programa ‘Històries de la Copa’ de Barça TV: “És un partit que ens va servir de molt. No s’havia aconseguit res i deien que potser no seguia el tècnic. Va servir per demostrar-nos a nosaltres mateixos que podíem guanyar el Madrid després de cinc anys guanyant ells la Lliga. A partir d’aquell partit, som nosaltres qui dominem la situació”. Curiosament, els tècnics tenien previst el canvi d’Amor abans que el migcampista obrís el marcador.

Rexach confirma que ell i Cruyff es trobaven prop de l’acomiadament: “Estàvem en la corda fluixa i guanyar ens va donar un plus per afrontar la temporada vinent amb una mica més de tranquil·litat”. De fet, les quatre següents Lligues van ser per a un Barça de somni.

Una altra final dura

Com les altres dues finals guanyades contra l’etern rival el 1968 i el 1983, va ser un partit duríssim. “Totes tres finals van ser molt fortes”, explica Amor, mentre que Andoni Zubizarreta, titular aquell dia a Mestalla, afegeix: “A la final Hugo Sánchez lesiona Aloisio i en el seu lloc entra Serna i Hierro acaba expulsat per doble groga. Continuava sent un esport de contacte”.

Com a cada final vestida de clàssic, els protagonistes recorden també els nervis i la tensió viscuts abans i durant el partit. “Són partits especials”, afirmen. Dimecres tornarà a ser-ho.

►  Copa: clàssics amb final feliç (I): la final de les ampolles (1968)

► Copa: clàssics amb final feliç (II): la 20a Copa de la història del Club (1983)