És l’últim debutant del planter a la Champions. El seu nom és Sergi Roberto i com deu companys més del filial compatibilitza la seva carrera futbolística amb la formació acadèmica a la universitat.
Sergi Roberto matriculant-se a la universitat l'estiu del 2010 amb Marc Muniesa i Oriol Rosell. Foto: arxiu
Un puntal del Barça B
En la seva segona temporada al Barça B, Sergi Roberto s’ha convertit en un dels homes clau en
els esquemes de Luis Enrique.
El reusenc ha marcat dos gols i ha sumat 17.53 minuts en 24 partits de Lliga. Només una lesió
al camp del Salamanca just després de marcar el seu primer gol amb el B l’ha allunyat de la
titularitat.
D’interior dret o esquerre, o bé de migcentre, Sergi Roberto és un migcampista
‘total’, un jugador que domina tots els aspectes del joc: Roberto toca, crea, destrueix
i arriba a l’àrea amb una facilitat increïble.
Aquestes qualitats van fer que Guardiola el fes debutar amb el primer equip contra el Ceuta,
en el partit de tornada de la primera eliminatòria de la Copa.
El juny passat el futbolista de Reus, de 19 anys, va poder matricular-se per fer Administració i
Direcció d’Empreses (ADE) a l’IQS de la Universitat Ramon Llull després de sumar una
mitjana d’un 6,4 entre selectivitat i el batxillerat. Aquesta temporada ha fet el seu primer
pas en el món universitari i també ha debutat amb el primer equip. Va fer-ho a la Copa contra el
Ceuta.
Un objectiu factible
El futbolista que aquest dimecres va debutar al Bernabéu explicava fa menys
d’un any que és compatible jugar al Barça i treure’s un títol universitari. “La
gent pensa que per ser esportista no pots estudiar, però si fas tot el que et manen i estudies tot
el que has d’estudiar, t’ho pots treure”, relatava en una entrevista a Barça TV i
a www.fcbarcelona.cat. Actualment, milita al Barça B, on 10 dels seus companys també són
universitaris.
Un repte a llarg termini
En aquells moments, Roberto subratllava que tant el missatge de la seva família com el dels
responsables de la Masia és no aturar la seva formació acadèmica tot i les seves sensacions i
projecció esportiva. “Els meus pares sempre m’han dit que he de tenir un estudis. Ara
mateix el futbol és molt important, però em puc treure una carrera, encara que sigui a poc a
poc”, explicava el migcampista.
En aquest sentit, il·lusionat i molt prudent, apuntava sentir-se més a prop del primer equip,
ja que en la temporada anterior (2009-2010) era al Juvenil A. “Em sento més a prop. Em queda
només un pas i tant de bo un dia tingui una oportunitat”. L’oportunitat ja li ha
arribat aquesta temporada.