Ben aviat farà 105 anys. El 13 de maig de 1906 es va jugar el primer Barça-Madrid de la història a terreny barcelonista, un partit amistós que va concloure amb victòria local per 5-2 i que va tenir un epíleg desafortunat al banquet final.
El primer Barça-Madrid a Catalunya es va jugar el 1906. Fotos: Arxiu FCB
La fitxa
13 de maig de 1906.
Camp del carrer Muntaner.
4.000 espectadors.
Barça, 5
Madrid, 2
FC Barcelona: Gibert, Carril, Martí; Galiardo, Quirante, Steinberg, Forns, Green,
Ponz, Charles Wallace i Sanpere.
Madrid FC: Alcalde, Berraondo, M. Yarza, P. Giralt, Normand, S. Yarza, Prast,
Parages, Méndez, Revuelto y S. Giralt.
Ärbitre: Sr. Degollada.
Gols:
0-1: Méndez
1-1: Ponz
2-1: Wallace
2-2: Revuelto
3-2: Ponz
4-2: Forns
5-2: Wallace
Aquella temporada 1905/06 no havia estat massa lluïda pel Barça, que havia quedat en una discreta
tercera posició al Campionat de Catalunya (per darrere del Club X i l’Internacional) i per
tant no havia pogut participar al Campionat d’Espanya, una competició que al capdavall va
guanyar el Madrid en imposar-se a la final, disputada el 10 d’abril de 1906, l’Athletic
de Bilbao per 4-1.
Un partit per aixecar els ànims
Un cop finalitzat el Campionat de Catalunya, el Barça va jugar durant aquell mes
d’abril dos partits a terres basques que van acabar de manera desastrosa, ja que al primer va
ser derrotat per l’Athletic de Bilbao per un inversemblant 10-1, mentre que al segon matx el
Recreation Club de Sant Sebastià es va imposar als blaugranes per 3-1.
De tornada al a ciutat comtal el Barça va rebre crítiques molt dures per part de
l’afecció. Per tal d’arreglar una mica la situació, la directiva que presidia Josep
Soler va concertar un partit amistós amb el Madrid, un equip que fins aleshores no havia jugat mai
a Catalunya. La idea era que la parròquia culer s’oblidés del mal moment de l’equip amb
un bon espectacle futbolístic davant tot un campió d’Espanya.
Tanmateix, conscients de la feblesa de l’equip, els blaugrana es van reforçar per la
ocasió amb jugadors del Club X, l’Internacional i el Català. De manera que al capdavall només
van ser convocats tres jugadors barcelonistes “genuïns”, com eren Quirante, Steinberg i
Forns. El partit va quedar fixat pel diumenge 13 de maig de 1906 a les 16 hores, al camp del carrer
Muntaner.
El primer clàssic de la història a Barcelona (exactament quatre anys abans ambdós equips ja
s’havien enfrontat a Madrid a les festes de coronació d’Alfons XIII, amb victòria
blaugrana per 1-3) va generar una enorme expectació, circumstància que es va veure afavorida pel
fet que per primera vegada es van afixar cartells anunciant un partit de futbol als carrers de la
ciutat comtal. Curiosament, en aquells cartells els jugadors del Barça sortien dibuixats amb
samarreta vermella (de fet, van jugar amb els colors blaugrana de sempre) i pantalons blancs, que
sí eren els habituals de l’època.
Gran espectacle al carrer Muntaner
Com
estava previst, el partit va aplegar una concurrència extraordinària (amb una notable presència
femenina) i les expectatives no es van veure defraudades. Va ser un matx d’un
excel•lent nivell en què al joc precís i elegant del Madrid els locals van oposar una gran
energia i punt d’honor que va acabar per donar els seus fruits, ja que el Barça es va imposar
per 5-2 (2-2 al descans), amb dos gols de Charles Wallace (un jugador anglès que posteriorment
ingressaria a l’equip barcelonista), dos de Ponz i un de Forns. Val a dir que, segons les
cròniques, el Madrid va jugar de manera preciosista, “amb ben combinades passades que ens
traslladaven a una taula d’escacs, tal era la seva precisió i exactitud”, però
l’equip local, malgrat la manca de conjunció –els jugadors no s’havien entrenat
junts ni un sol dia- va jugar amb força entusiasme i va obtenir una merescuda victòria.
En acabar el partit, el públic va ovacionar els dos equips per un igual, sense mostrar cap
indici d’hostilitat cap al Madrid. Va ser, en definitiva, un partit en el que va imperar la
correcció més absoluta, per bé que hi va tenir molt a veure la presència d’un fort contingent
policial que custodiava al Capità General de Catalunya, Arsenio Linares, espectador privilegiat
d’aquell primer Barça-Madrid.
Tensió al banquet
Malauradament, el bon ambient del partit es va trencar en certa manera al banquet
que es va celebrar aquella nit al restaurant de l’estació de França. Hi van assistir 50
comensals entre jugadors i representants dels dos clubs. Per part del Madrid hi era present el seu
president, el català Carles Padrós. No se sap qui va llençar la primera pedra, però el cas es que
durant la vetllada van haver algunes al•lusions poc afortunades i paraules fora de to entre
els uns i els altres. Udo Steinberg, capità i directiu barcelonista, va fer tot el possible per a
que la tensió no passés a majors, però aquella nit va tenir lloc el primer episodi d’una
rivalitat centenària.