En els 112 anys d’història del FC Barcelona mai un derbi amb el rival ciutadà va ser tan decisiu com el viscut a l’estadi de Les Corts el 17 d’abril del 1949. Era la darrera jornada del campionat i el Barça rebia l’Espanyol com a líder de la classificació amb 35 punts, dos més que el València i el Reial Madrid. L’equip blaugrana, entrenat per l’uruguaià Enrique Fernández, necessitava un empat per proclamar-se campió per segona temporada consecutiva. En cas d’empat a punts, el ‘goal average’ el guanyava davant el Reial Madrid però el perdia amb el València, mentre que en el cas d’un triple empat, la Lliga seria blaugrana.

Ensurt en el primer temps

Amb l’estadi de Les Corts ple a vessar, el Barça es va veure sorprès per un Espanyol que només es jugava el gust d’evitar que el seu gran rival reedités el títol de Lliga. Tot i que els espanyolistes van jugar amb 10 des del minut 6 per la lesió de Carner –en aquell temps encara no es podien fer substitucions– van aconseguir avançar-se en el marcador en el minut 27. Calvo rematava de cap un llançament de córner que sorprenia el porter blaugrana Velasco. Era el 0-1 que deixava la Lliga a mans del València, que en aquell moment guanyava el Sevilla per 1-0.

Reacció i dos gols de César

El gol de l’Espanyol va despertar un Barça excessivament fred i confiat en les seves possibilitats de victòria. En el segon temps, la màquina blaugrana va començar a carburar i en set minuts van capgirar el marcador. El golejador César va fer honor a la seva condició. En el minut 63, el lleonès rematava una assistència de Basora i, set minuts després, l’argentí Marco Aurelio era qui combinava amb César, que marcava el definitiu 2-1.

L’Espanyol va abaixar els braços i el Barça va poder augmentar la diferència en el marcador amb un cop de cap de Seguer. Els d’Enrique Fernàndez no van patir per aguantar el marcador. El València va acabar guanyant el Sevilla per 2-0, mentre que el Reial Madrid no va passar de l’empat a dos al camp de l’Alcoià. El Barça acabava primer amb 37 punts, seguit pel València, amb 35, i del Reial Madrid, tercer amb 34. Per segona temporada consecutiva, el Barça es proclamava campió i sumava la quarta Lliga de la seva història.