L’exjugador del Barça ha fet un repàs de les seves vivències, a l’estadi Ciutat de València, la temporada 2004/05, quan el Barça va guanyar la primera de les dues lligues de Frank Rijkaaard.
Faltaven només tres jornades per acabar la Lliga 2004/05 i el Reial Madrid, minuts abans de
començar el partit al camp del Llevant, havia empatat a Sevilla. El Barça, fent el mateix resultat
que els madridistes, era matemàticament campió de Lliga. Gio va ser titular en aquell partit que,
després de l’empat a un gol, donava la Lliga al FC Barcelona. Així ha explicat els seus
records d’aquell dia al web del Club.
‘Va ser un partit molt complicat’
Gio recorda perfectament el partit contra l’equip de Josep Lluis Oltra: “Aquella
mateixa setmana – recorda l’holandès – ells van canviar de tècnic (Oltra per
Schuster) i volien la victòria per sumar els punts suficients per evitar el descens. Era un equip
-el Llevant – molt físic. Vaig patir molt amb Ettien, que jugava per la meva banda, i amb
Jofre Mateu, que tenia llibertat de moviment a la davantera del Llevant. A més – afegeix
– el Llevant es va avançar en el marcador a la primera part i a la segona va estar a punt de
fer-nos el segon gol. Menys mal que Eto’o va fer el gol de l’empat i tot va acabar bé
per a nosaltres.”
Últims minuts estranys
Gio apunta també que “quan vam empatar vam creure que ens buscarien més amunt
per tornar a fer gol, però ens vàrem adonar que per a ells l’empat ja era un bon resultat, i,
per tant, aquell resultat va ser inamovible. Després vaig veure, amb incredulitat, com el Llevant
perdia els altres dos partits i baixava a Segona Divisió.”
Alegria immensa
El lateral del Barça guarda un molt bon record de “l’esclat final quan
Undiano Mallenco va xiular el final. Tots vam començar a anar amunt i avall, em vaig abraçar amb
tot els companys i també amb gent que mai havia vist, ja que hi va haver invasió de camp per
part dels nostres aficionats, perquè tornàvem a guanyar una Lliga que no conqueríem des de
l’any 1999. La festa va seguir al vestidor i després a l’avió de tornada cap a
Barcelona.”
L’autobús descapotable
Una altra de les coses que més recorda Gio van Bronckhorst és “ l’instant en què
vàrem baixar de l’avió i seguidament vam pujar a un autobús descapotable. Pensàvem que, a les
tres de la matinada, potser no feia falta un mitjà de transport així, però mentre ens apropàvem al
Camp Nou, vam entendre el perquè de tot plegat. Hi havia gent per tot arreu i més quan vam arribar
a l’Estadi. Va ser impressionant i pocs companys esperaven, a aquelles hores, la rebuda que
ens va donar l’afició”.
Abidal i Wembley
Gio també ha parlat del jugador que el Barça va fitxar per la seva demarcació, Éric Abidal, i
sobre la final de la Champions del proper dia 28 a Londres. “Què puc dir d’Abidal? Res
que ja no s’hagi dit. M’alegro per ell i per l’equip. És un futbolista que
s’ha fet respectar per tothom. És un guanyador, dins i fora del camp, i ha guanyat el partit
més difícil”, ha comentat.
Pel que fa a la final de la Champions del 28 de maig a Wembley –Gio va ser titular i va
guanyar la de París –, l’holandès creu que “ser favorit no et fa guanyar el
partit. Pot passar de tot. El Barça té un moviment de pilota molt bo, però compta amb Rooney i
Chicharito que són l’autèntic perill del Manchester”.