El programa ‘Herois de Wembley’ de Barça TV, que s’estrena aquest dimecres a les 23 hores, reuneix tres dels jugadors titulars a la final del 1992, Eusebio, Stòitxkov i Julio Salinas, que repassen com van viure l’abans, el durant i el després del partit contra la Sampdoria.

El cas del davanter basc és segurament el més sorprenent de tots tres. Salinas no era ni de bon tros un fix en aquell equip de Cruyff: va jugar 17 partits de Lliga i abans de Wembley només havia disputat sis partits a la Copa d’Europa, i només dos d’aquests com a titular (contra el Hansa Rostock i l’Sparta de Praga, que es van perdre).

Cruyff, a Salinas: “No surtis molt a la nit”

La sorpresa, doncs, va arribar el divendres previ a la final, quan Johan Cruyff va comunicar-li que jugaria la final: “Jo recordo que mai jugava, que anava molt poques vegades convocat. El míster em va cridar divendres i em va dir que volia parlar amb mi. I em va dir: “Vull dir-te que jugaràs la final”. Jo vaig respondre: “Com dius?” I em va dir: “T’ho dic perquè sàpigues que aquest cap de setmana no aniràs convocat. Més que res, que et cuidis i no surtis molt a la nit”. Jo vaig pensar que havia perdut el seny”. Julio Salinas va jugar els primers 65 minuts d’aquella final.

“A Pagliuca no el vull ni veure”

Va ser una final amb moltes ocasions clares de gol, una de les quals de Julio Salinas, que gairebé obre el marcador després d’una jugada individual. Pagliuca va treure una mà increïble. “Jo a Pagliuca no el vull ni veure. Vaig parlar per telèfon amb ell l’altre dia i li deia mig en broma: “Tu em vas arruïnar la carrera”. I ell em responia: “Jo et vaig fer moltes aturades, però la Copa la vas guanyar tu!”. Ara, 19 anys després, Salinas afirma que “si no hagués estat per Pagliuca la meva bota seria al Museu”.

Kaiserslautern, el punt d’inflexió

Salinas recorda que va ser cabdal l’eliminatòria guanyada al límit del temps contra el Kaiserslautern. “Aquella victòria és la que dóna a l’equip la força que li faltava en aquell moment. Tot eren crítiques. Al Barça, a la selecció... No era com ara, que tothom rema en la mateixa direcció. Crec que l’equip, amb el gol [de Bakero] a Kaiserslautern fa pinya i diu ‘Anem a totes’”.

“Aquell equip estava fet per durar molt més temps”

El desenllaç de tot plegat és ben conegut per tothom. Koeman decanta la final amb un gol de falta a la pròrroga i l’equip acaba guanyant quatre Lligues consecutives, i es planta en una nova final europea dos anys més tard. Allà encaixa un 0-4 dolorós per part de l’AC Milan. “En aquell moment, quan guanyes la Lliga i vas a la final d’Atenes, només penses: “Una més, una més”. Ara ho mires i penses que potser hauríem d’haver pressionat una mica més. Aquell equip estava fet per durar molt més temps i treure-li molt més profit del que vam fer”, reconeix Salinas.