Aquesta és la millor temporada d’ Andrés Iniesta. Ho diu el seu joc, els seus gols. L’ovacionen a tots els camps reconeixent el seu talent. Però sobretot ho diu ell mateix. Viu un moment dolç i afronta la seva tercera final de la Lliga de Campions amb una enorme confiança. És un jugador essencial per a Guardiola i la setmana vinent tornarà a Londres, una ciutat inoblidable per al futbolista. Canvia l’escenari però no el desig: tornar a ser campió. Barça TV i www.fcbarcelona.cat han conversat amb Iniesta abans de la final del dia 28 a Wembley.

Quins records té de petit de la Copa d'Europa?
“La Copa d'Europa és una competició molt especial, molt bonica, que a tothom li dóna un plus. També als aficionats. Sempre l'he recordat com una cosa especial i em sento un privilegiat per haver pogut gaudir de partits de Champions i haver tingut la sort de guanyar-ne dues”.

Què recorda del 20 de maig del 1992?
“No recordo el lloc ni amb qui estava, perquè només tenia 8 anys. Això sí, recordo imatges, moments, el que va ser aquell dia per al barcelonisme, perquè era la primera Copa d’Europa”.

I del Dream Team?
“En aquell vestidor hi havia dos dels meus ídols: Guardiola i Laudrup. Era l'equip que a mi m'agradava per com jugava i, és clar, intentava assemblar-me a aquells jugadors en un futur”.

Quan ha vist Laudrup en alguna ocasió, segueix tenint aquell pessigolleig de qui té davant un ídol? O quan un es converteix en professional aquestes coses es perden?
“He tingut l'oportunitat de saludar-lo dues o tres vegades. I a mi encara em costen aquestes coses. Li tinc molt de respecte, molta estima. Per mi era un referent”.

La de vostès és una versió millorada del Dream Team?
“Són èpoques diferents, equips diferents. Intentem agafar el millor de cada equip, ja sigui el Dream o un altre conjunt. El nostre equip és molt complet en tots els sentits, i cada any ha anat evolucionant per seguir sumant títols. No ens hem quedat enrere, sinó que hem buscat altres reptes, noves maneres de jugar, noves variants. El secret d'aquest equip és que intenta aprendre i millorar cada any”.

Vostè té 27 anys i ja ha jugat 70 partits a la Lliga de Campions. Se’n recorda, del seu debut?
“I tant. Al camp del Bruges. Va ser el meu debut amb el Barça perquè l’estrena a la Lliga va ser posterior. Ho tinc molt present, perquè, a més, hi va anar molta gent del filial. Estava molt nerviós. Era el dia que havia estat somniant mentre era a la Masia i es va complir. Va ser un dia de molta intensitat i de molts nervis”.

Ha marcat 6 gols a la Champions. El més important, el de Londres. Es segueix emocionant amb el gol de Stamford Bridge?
“Sí. I crec que em passarà sempre. Cada cop que el miri. Pel moment i pel que significava per a tots. Veure'l t'emociona. Et torna a entrar un pessigolleig al cos. Recordes aquell moment, el que vam viure i el que va venir després”.

Creu que aquell gol el va consagrar definitivament com un dels ‘grans’?
“Personalment m'agradaria pensar que no. Crec que la meva manera de jugar era la mateixa o continua sent la mateixa. Intento millorar cada any, però potser sí que he canviat exteriorment, en l’aspecte mediàtic o de premsa, com també ho va ser el gol del Mundial. Però l'Andrés Iniesta jugador no canvia per marcar un gol o un altre. L’Iniesta canvia per aprendre i ser millor jugador cada dia. No per un moment determinat”.

Repassem les finals que ha jugat. A la de París, va ser suplent?
“Sí. És un dels pals més grans que he tingut a la meva carrera. Els quarts i les semis les havia jugat de titular. I crec que tothom va dir que havia estat a un grandíssim nivell. Va ser un pal molt fort. No m'ho esperava. Però vaig pensar que si havia de jugar ho havia de donar tot per l'equip i, afortunadament, en la segona part va canviar tot. Aquella decisió em va doldre molt”.

I va parlar amb Rijkaard?
“Sí”.

I li va retreure el fet de ser suplent?
“No. Mai ho he fet. Amb cap entrenador. Ells són els que decideixen. Vam parlar, però allò queda entre nosaltres dos”.

En tot cas, no el va afectar perquè va fer una gran segona part i la jugada de l'empat la comença vostè...
“El fet que jo em sentís d'aquella manera no vol dir que no estigués feliç per haver guanyat la Copa d'Europa o per haver participat en la segona part. Només és una sensació que vaig tenir”.

La de Roma, la juga pràcticament lesionat. Com va viure aquells 15 dies?
“Va ser a contrarellotge. Va ser un pal perquè també teníem la final de la Copa del Rei i no vaig poder ni viatjar. Recordo que va ser molt intens, però també tenia la seguretat que arribaria per ajudar l'equip. No estava al cent per cent, però estic content d'haver-hi pogut ser, d'haver pogut ajudar i d'haver aconseguit la Champions. Tot l'esforç va tenir la seva recompensa”.

Ho va pagar car. Ho tornaria a repetir?
“Segurament sí. M'estimo aquest Club, m'estimo els meus companys, el futbol és la meva vida i segurament ho tornaria a repetir. Però el peatge que vaig pagar va ser una mica dur”.

Aquesta temporada ho ha jugat tot. Ha marcat 9 gols. Això va lligat al seu bon to físic, a la confiança?
“Per mi aquest any és el millor fins ara. A títol individual i pel que fa al joc de l'equip. Els anys també et donen experiència, més confiança. Tens continuïtat i et sents més ràpid. Això fa que la confiança sigui màxima i que coses que abans intentaves i no et sortien, ara et surten. No és una cosa concreta sinó el moment en si”.

Pel futbol que heu fet durant tota la Champions, un Barça-Manchester és el millor partit que es pot veure en l'actualitat?
“Potser sí. Del que si estic convençut és que els dos hem arribat perquè ens ho hem merescut. D'això sí que no en tinc cap dubte. Som dos dels equips que més ens agrada jugar a futbol. Ells a la Lliga també ho han fet així i han quedat campions. I en els últims anys sempre han arribat a les finals. Serà un partit molt bonic”.

Aquest Barça juga millor a futbol que el del 2009?
“Sí. Perquè si un equip vol seguir guanyant coses ha de millorar, ha d'evolucionar, i jo crec que nosaltres ho hem fet. Hem millorat molt”.

Pel que preveu per al el dia 28, podem agafar com a referència la final de fa dos anys?
Cada partit és diferent, però sí que és veritat que el Barça no canviarà. És a dir, nosaltres anirem a jugar al que sabem: tenir la pilota, intentar crear ocasions i minimitzar les seves virtuts. Ells també són millor equip que en el 2009 i veurem que és el que passa. Crec que ells no s'han trobat a la Lliga un equip que els domini, que tingui la pilota. Es veurà un gran partit, el Manchester és un equipàs”.

Diu que són millors. Tot i que el bloc és pràcticament el mateix, però sense Cristiano i Tévez.
“Sí, però jo els veig molt forts. Han canviat jugadors però potser això ha fet que les responsabilitats estiguin més repartides, que la gent agafi un rol més important a l'equip”.

Què és el que més li agrada del United? O què destacaria?
“El conjunt. És molt compacte i, sobretot, quan es posen per davant és un equip molt incòmode, perquè es defensa molt bé i té jugadors molt ràpids a la contra, molt constants, que estan tot el partit treballant. Tenen un gran equip i quan t'enfrontes al Manchester en una final de Champions has d'estar pendent de tot”.

Giggs i Scholes són referents per a vostè?
“Són llegendes vives. Han jugat una infinitat de partits, tenen tots els rècords que poden tenir, títols i, a més, demostren a cada partit que són grans professionals. Són els veritables exemples per a nosaltres i per als joves que tenen el somni de triomfar algun dia. Són referents amb els quals aprens moltíssim”.

Com arriba l'equip per al dia 28?
“Arribarà molt bé. N'estic convençut. A més, arribar a una final de Champions ja t'ajuda a estar bé. Però és veritat que la Lliga, amb un Madrid que no fallava mai, s'ha fet una mica llarga. La veritat és que arribàvem saturats de Lliga. I aquests dies ens van bé per poder estar en condicions òptimes”.

S’ha imaginat fer el gol a la final?
“Si et sóc sincer, no ho he pensat i m'agradaria que la gent no ho pensés. Ja hi han hagut dos precedents, Chelsea i la final del Mundial. I encara que anem empatats, que la gent no esperi que jo marqui, perquè no passa sempre. L'únic que m'interessa és guanyar, no si sóc protagonista o no. Només m'interessa que la Champions pugui venir a Barcelona i puguem tornar a celebrar-la”.

Ja ha pensat una promesa per si el Barça guanya la Champions? Perquè la del Mundial amb la selecció encara no l'ha complert.
“No he tingut temps (riu). Però tampoc vaig dir que la compliria immediatament. Aquest cop encara no ho he pensat, però serà gran per així poder guanyar-la”.