20 de maig del 1992 a Wembley. Al minut 111 de la pròrroga Eusebio força una falta a la frontal de l’àrea. L’estrella de la Sampdoria, Gianluca Vialli -des de la banqueta- no ho vol ni veure. Toca la pilota Stòitxkov, la para Bakero, xuta Koeman i gol que val la primera Copa d’Europa per al Barça. Des de llavors, Ronald Koeman és l’heroi de Wembley.

Un dels seus millors moments

“En aquests 19 anys he vist molts cops la falta. Molta gent me la recorda. És un dels millors moments de la meva carrera com a futbolista”, reconeixia l’holandès. L’etern ‘4’ barcelonista també explica com va viure la plantilla blaugrana els dies previs a la final: “Pel carrer molta gent ens deia: ‘S’ha de guanyar, no volem viure una altra nit com la de Sevilla’. Hi havia pressió”.

Convertit en heroi

Els culers es traurien l’espina gràcies a l’obús de Koeman i gairebé dues dècades després encara li ho agraeixen: “Vaig tenir la sort de marcar un gol decisiu i sé que molts anys més tard se’m recorda com el jugador que va marcar el gol del 1992. Personalment és molt bonic, encara que això no treu l’esforç dels altres jugadors”.

Amb tot, l’exdefensa admet que Wembley li evoca “molts bons records” i que l’antic estadi “tenia molta màgia perquè s’hi respirava ambient de futbol”. No hi tornaria a jugar ni com a futbolista ni com a entrenador, però no descarta ser-hi el 28 de maig. “Si tinc la possibilitat, és clar que hi tornaré”, indica.

El Barça, el favorit

Sobre la pròxima final de Champions, Ronald Koeman considera favorits els de Guardiola: “És el triomf del futbol. El Barça i el Manchester, juntament amb el Madrid, són els més forts. El Barça, per la seva manera de jugar, està per sobre dels altres dos”. I afegia: “El United estarà més a gust perquè es juga a Londres, però el Barça, per la seva qualitat, es trobarà com a casa”.

Records de Wembley (I): Julio Salinas

Records de Wembley (II): Albert Ferrer