El 8 de juny del 1984 naixia a la localitat argentina de San Lorenzo Javier Alejandro Mascherano. Així que aquest dimecres el Jefecito celebra el seu 27è aniversari. Amb la temporada a Can Barça ja finalitzada i a punt de concentrar-se amb Argentina per preparar la Copa Amèrica d’aquest estiu, és moment per fer balanç de l’últim any de Mascherano, en què ha vist com fitxava per al FC Barcelona i aconseguia guanyar per primer cop la Lliga de Campions .

282 dies de compromís blaugrana

Era el 30 d’agost del 2010 quan Javier Mascherano es convertia en jugador del FC Barcelona. La voluntat del futbolista de jugar al Camp Nou va quedar palesa des del primer instant, quan Mascherano va renunciar al 20% del seu salari per ajudar en el transfer. Una prova d’un compromís que ha seguit mostrant al llarg de la temporada.

De substitut de Busquets...

Javier Mascherano va arribar a Barcelona conscient que per davant tenia tot un campió del món, Sergio Busquets, que des de fa un temps té la titularitat guanyada a l’equip de Guardiola. Però per a l’argentí aquest mai ha estat un problema, sinó un pas més per formar-se. Així ho va reconèixer en la primera entrevista que va oferir a Barça TV i www.fcbarcelona, quan el ‘14’ del Barça va reconèixer que “l’exigència d’un club com el Barça em farà créixer com a futbolista”.

... a peça clau de la defensa

Però al llarg de la temporada el paper de Mascherano ha anat canviant fins al punt que Guardiola el va triar com la millor opció per ser un dels centrals en el tram final davant les absències de l’equip en defensa. Amb tot, en el mes d’abril al programa ‘Estació Camp Nou’ de Barça TV, el jugador argentí va afirmar que “hauria preferit jugar menys i que hi fossin Puyol i Abidal”. Una mostra de la solidaritat i companyonia d’aquest equip i que Mascherano l’ha integrat des del primer dia.

Un temporada de nota

Al final el balanç de la seva actuació en defensa frega l’excel·lent. I és que tot i perdre la final de la Copa del Rei, on ell va ser titular, l’argentí va ser una peça clau en l’eliminatòria de la Lliga de Campions contra el Madrid i a la final de Wembley disputant tots tres partits sortint a l’onze inicial. A més, tot i el temor del principi per ser un jugador que normalment era molt amonestat pels àrbitres, finalment Mascherano ha sabut corregir i per exemple ha acabat la Lliga només veient sis grogues en els 27 partits que ha jugat, o a la Lliga de Campions dels 11 duels en què ha participat només ha vist una cartolina. Així que una de les poques assignatures pendents que li queden és marcar, ja que és l’únic jugador de camp que encara no ha marcat cap gol amb el FC Barcelona.