“No puc prometre títols, però estic convençut que la gent estarà orgullosa de nosaltres”. Aquestes paraules les va pronunciar un jove entrenador de 37 anys que, com a currículum, tenia un ascens a la Segona Divisió B. Com a jugador ho havia estat tot, però com a tècnic començava a fer els seus primers passos al futbol professional. Era Josep Guardiola i, tres anys després d’haver pronunciat aquelles premonitòries paraules, s’ha convertit en l’arquitecte del millor Barça de la història i en un referent incontestable del futbol mundial.

Humil però ambiciós

En una atapeïda Sala París, Guardiola va deixar palesa la convicció de la seva proposta futbolística. Amb la modèstia del principiant i, alhora, amb l’ambició de qui s’ha format en un club guanyador, Guardiola va convèncer tothom de les seves possibilitats al capdavant de la nau blaugrana: “Em sento fort i preparat, si no, no seria aquí. No tinc por ni estic espantat davant aquest repte. Sabem que el trajecte serà dur, però persistiré”.

‘Fan’ del futbol d’atac

Sense entrar en gaires detalls tècnics ni tàctics, Guardiola va exposar, amb senzillesa, la filosofia futbolística que tenia la intenció d’aplicar a l’equip i que el temps s’ha encarregat de demostrar que era la ideal tant per guanyar com per enlluernar el món amb un futbol de somni: “El més important és guanyar i per arribar a la victòria tots els estils són bons. Jo sé l’estil que vull i que vull transmetre. Sóc un ‘fan’ del futbol d’atac per la meva formació i crec molt en el talent i també en el treball”.

El temps li ha donat la raó

Guardiola no va prometre títols, només treball, compromís i dedicació. L’èxit esportiu arribaria si es complien aquestes premisses. Tampoc va demanar paciència, conscient que la seva tasca es valoraria en funció dels resultats aconseguits. No va caldre. L’equip va respondre a la perfecció assolint un triplet històric que va suposar la gestació d’un equip que està escrivint una de les pàgines més brillants de la història del futbol.