La baixa de Gio van Bronckhorst en finalitzar el curs 2006/07 va accelerar la contractació d’Abidal. L’holandès va marxar cap a Rotterdam per jugar amb el Feyenoord i la banda esquerra necessitava un jugador de garanties com el gal. El 29 de juny del 2007 Éric Abidal era presentat com a nou jugador del FC Barcelona.

Primer any sense títols

En la seva primera temporada, la 2007/08, el ‘22’ juga més minuts que en cap altra, i es converteix així en indiscutible per a Frank Rijkaard. L’equip ar riba fins a les semifinals de la Copa del Rei i de la Champions, quasi sempre amb Abidal com a propietari del lateral esquerre blaugrana.

Èxits amb Guardiola

Amb l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta del primer equip, Abidal es consolida com un puntal de la defensa catalana. Tot i això, dues inoportunes expulsions fan que es perdi la final de Copa a Mestalla i la final de la Champions 2008/09, a Roma .

En la temporada 2009/10 comparteix posició amb Maxwell, però una greu lesió a l’abductor de la cuixa esquerra li passa factura i el deixa gairebé sense jugar la segona volta de la Lliga.

Erigit en exemple

EI darrer curs ha estat de contrastos. Abidal, de 31 anys, ha ofert la seva millor versió com a blaugrana, tant de lateral esquerre com de central. En el millor moment de la seva carrera rep la pitjor notícia: el 15 de març se li diagnostica un tumor al fetge, pel qual ha de ser intervingut. Mes i mig més tard li arriba el millor regal per a ell i per al barcelonisme: Abi, amb una gran ovació, tornava a trepitjar el Camp Nou la nit en què l’equip es classificava per a la final de la Champions. Seria ell qui l’aixecaria.

Si alguna cosa queda clara és que en aquests quatre anys, amb el seu futbol i la seva vitalitat, el ‘22’ del Barça s’ha guanyat el cor i el respecte de tots els culers.