11.07.2010 11:27

Graduació mundial de la Masia

Marc Guillén / Miquel Agut

Dels 46 jugadors que completen les convocatòries dels tècnics d'Espanya i d'Holanda, nou són fills del planter del Barça. Alguns dels tècnics que els han format n'han destacat les principals qualitats a www.fcbarcelona.cat

En total, dos porters, dos defenses, quatre migcampistes i un davanter. La Masia marca el ritme i els fruits del planter blaugrana enlluernen el món del futbol. Aquest diumenge, el futbol formatiu del Barça tindrà un paper destacat en el màxim espectacle mundial del futbol de seleccions.

Víctor Valdés Arribas (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 1982)

Albert Benaiges, coordinador del futbol base durant moltes temporades, en destaca la professionalitat: “Sempre s’entrena al 100%. En cada acció, ja sigui en un partit o en un entrenament, fa com si estigués jugant la final de la Champions,” Benaiges remata l'elogi amb un “no ho havia vist mai i crec que per això ha triomfat”.

Juan Carlos Unzué, que ha marcat molt Valdés durant les set temporades que ha estat entrenador de porters del primer equip, el defineix com un porter “complet, és un dels porters del món capaç de dominar tots els aspectes del joc, i amb molt rendiment. Unzué, a més, remarca l'ambició que guia Valdés “perquè li permet millorar. Per això, si comet un error, treballa molt, no s'ensorra i mai no ha caigut en una cadena d'errors.” Finalment, el navarrès assegura que els porters del Barça s´adapten a tots els sistemes, però que no tots els porters són capaços d'adaptar-se al sistema del Barça.


José Manuel Reina Páez (Madrid, 1982)

Un altre dels porters que ha triomfat al futbol professional, tot i que ho ha fet bàsicament lluny del Camp Nou, és Reina, un altre exemplar de porter capaç d'adaptar-se a tots els sistemes. Albert Benaiges en destaca, per començar, la qualitat personal: “És un noi fantàstic, una gran persona que fa molt vestidor.” A banda de l'aspecte personal, Benaiges apunta que Reina “és molt ràpid i molt bo, sobretot en l'u contra u frontal”.

Carles Puyol Saforcada (La Pobla de Segur, Lleida, 1978)

Tot i que va aterrar tard a Can Barça, el defensa pallarès s'ha convertit en una de les icones del futbol formatiu del club. Joan Martínez Vilaseca va descobrir-lo i va incorporar-lo al juvenil A amb 17 anys. Jugava d'interior, però va anar endarrerint la posició. Vilaseca explica que “venia de Regional i tenia unes grans qualitats físiques. Tècnicament el vam haver de treballar una mica més, però va ser fàcil perquè tenia moltes ganes de triomfar”.

Puyol va destacar molt aviat, tot i que al principi ho feia en la posició d'interior dret. Tant és així que, en un dels primers amistosos de pretemporada disputat a Palència, Andoni Goikoetxea el va veure i el va convocar per un torneig sub-18 a Itàlia.

Gerard Piqué Bernabeu (Barcelona, 1987)

Des que va tornar d'Anglaterra el gran públic ha descobert un gran central. Al futbol base, però, ja fa temps que saben de quin peu calça. Un dels seus tècnics, Àlex Garcia, assegura que “sempre ha jugat de la mateixa manera, és molt atrevit i li ha agradat treure bé la pilota.” Un altre dels tècnics que han passat per la casa, Carles Romagosa, destaca que, com si fos un migcampista amb bona qualitat tècnica, Piqué “treu bé la pilota des del darrere, és un molt bon passador. Això ajuda al fet que l'equip sigui més important que els jugadors.”

Romagosa també apunta que Piqué encarna un “salt de qualitat en els centrals del club en les últimes temporades. Hem aconseguit centrals tècnics que, en els entrenaments, fan els mateixos exercicis de passades i de manteniment que els migcampistes.”

Sergio Busquets Burgos (Sabadell, Barcelona, 1988)

Sergio Lobera el va incorporar al club quan era el segon entrenador del Barça C. Des del primer dia va veure que “Busquets no és un jugador espectacular, però tots els entrenadors el necessitem perquè dóna molt equilibri.” Tant quan jugava al futbol base com en la trajectòria com a professional, el vallesà demostra “intel·ligència i la combina amb altres coneixements futbolístics que va adquirir en els altres clubs als quals ha jugat.”

Lobera també en destaca “el caràcter” i el defineix com “un '4' evolucionat, combina toc i bons conceptes defensius.” Tant Lobera com Benaiges i Romagosa es treuen el barret davant la progressió elèctrica i imparable de Busquets i Pedro en les últimes temporades.

Xavi Hernàndez Creus (Terrassa, Barcelona, 1980)

Joan Vilà és una de les veus més autoritzades per parlar de Xavi Hernàndez. El va entrenar quan era infantil i hi ha mantingut el contacte amb el pas dels anys. Vilà explica que Xavi “no ha canviat gaire, fa 15 o 16 anys ja era un gran jugador. Això sí, en els últims quatre o cinc anys ha evolucionat molt i ha arribat a l´excel·lència.” De l'egarenc, sempre se n'ha destacat la visió de la jugada i Vilà atribueix aquesta qualitat al fet que “primer va aprendre a mirar, després a interpretar el joc i, finalment, a saber escollir la millor opció.”

L'extècnic es frega les mans quan s'imagina els estralls que pot causar el tàndem Xavi–Villa. Està convençut que l'asturià “està saltant d'alegria, perquè amb Xavi sap que les passades li arribaran a la perfecció.” Com a coneixedor del funcionament de les categories inferiors del club, Vilà explica que “aquest futbol no és casualitat, és fruit d'anys de treball. Es va començar a coure els anys 90 amb Johan Cruyff i, tot el que tothom ha descobert ara, fa més de 20 anys que es treballa. Si els jugadors són bons pots arribar a l'excel·lència, tot i que no ens esperàvem poder arribar a aquest nivell. Ara tothom mira cap aquí.”

Andrés Iniesta Luján (Fuentealbilla, Albacete,1984)

L'arribada del manxec al futbol base va ser curiosa, si més no. Els tècnics del futbol base Oriol Tor i Joan Martínez Vilaseca el van veure en un partit contra l'Albacete. Van contactar amb els pares, que no el van voler deixar marxar en primera instància perquè només tenia 12 anys. Poc després, els pares el van portar a Port Aventura i van tancar una trobada amb els tècnics blaugrana a la Masia. La insistència de Tor i Vilaseca i les instal·lacions van afavorir el desenllaç feliç.

Martínez Vilaseca recorda que, des del primer dia, va apreciar-hi “molta intel·ligència i molta tècnica. No era gaire fort, però el físic ja es va fent i, a més, agraeix a Van Gaal que el fes “debutar en el primer equip, com va fer amb altres jugadors com Puyol o Xavi.”

Francesc Fàbregas Soler (Arenys de Mar, Barcelona; 1987)

Albert Benaiges el va entrenar al Cadet B, el mateix equip al qual jugava Piqué. Benaiges en ressalta “la gran personalitat. Uneix el joc tècnic del '4' típic format a Can Barça amb la contundència. A més, va bé de cap i té arribada a gol. Segur que encaixaria al joc del Barça.” El maresmenc ha estat un dels fenòmens del futbol base i Carles Romagosa encara al·lucina quan recorda que Cesc va arribar a final de temporada i, des del primer dia, “va ser el millor de l'equip, era el que estava sempre millor col·locat i recuperava totes les pilotes.”

Com molts altres jugadors amb ADN Barça, Cesc feia bons els companys. Romagosa apunta que “feia bons els companys perquè pensava al camp. Al futbol base sempre hem preparat exercicis que fan pensar jugadors que ja saben pensar bé i per això acaben sent grandíssims jugadors.”

Pedro Rodríguez Ledesma (Santa Cruz de Tenerife, 1987)

Sergio Lobera va ser un dels responsables del fitxatge de Pedro quan era el segon entrenador del Barça C. Des del primer moment hi va apreciar “molta tècnica, driblatges molt variats i desequilibri en l'u contra u.” Però, si hi ha una qualitat que li va cridar l'atenció, va ser aquesta: “És ambidextre, i no hi ha gaires jugadors que ho siguin.” Treballador incansable, el canari sempre ha volgut “aprendre dels companys i ha fet una cosa igualable però insuperable, que és marcar en totes les competicions. Aquests números ho diuen tot.”

Lobera en destaca el valor personal i assegura que “per arribar a dalt, calen molts dels seus valors. Sacrifici, humilitat, ser company al vestidor... El futbolista viu moments bons i dolents i necessita capacitat de sacrifici i ser conscient del que té entre mans.”